El fracàs del ‘minnesoto’

Expert en microeconomia, el conseller Andreu Mas-Colell és un pèssim gestor de les finances públiques catalanes
mas colell
mas colell

El conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, és un bluff, tot i l’aurèola de gran economista que l’acompanya. El seu palmarès acadèmic l’ha llaurat als Estats Units i inclou la graduació a la Universitat de Minnesota (1972) i la seva tasca com a docent a les universitats de Berkeley (1972-1981) i Harvard (1981-1995). Però hi ha una dada fonamental que explica l’estrepitós fracàs d’Andreu Mas-Colell en la seva tasca com a gestor de les finances públiques de la Generalitat. La seva gran especialitat acadèmica és la microeconomia, disciplina que és als antípodes de la formació que requereix el responsable polític del departament econòmic d’una Administració. La seva gran aportació a l’economia ha estat el llibre Microeconomic Theory, publicat el 1995 conjuntament amb els professors Michael Whinston i Jerry Green. Com a bon “minnesoto”, Andreu Mas-Colell és un acèrrim partidari de les teories econòmiques neoliberals i n’ha donat bona prova durant els quatre anys que porta al capdavant del departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat. Les sagnants destrosses que ha perpetrat en el sistema social de Catalunya, amb brutals retallades pressupostàries en sectors sensibles com la sanitat, l’educació i l’assistència als més necessitats són una mostra del seu pensament econòmic.

Més deute que mai
Si fem un balanç en perspectiva de la gestió del conseller Andreu Mas-Colell veurem que acumula una espectacular sèrie de fracassos en la seva tasca d’equilibrar els pressupostos de la Generalitat. De retallar ja ha demostrat que en sap molt, però d’incrementar els ingressos fiscals i reduir l’endeutament no en sap gens. Durant els quatre anys que porta com a conseller, la despesa pública de la Generalitat s’ha reduït en un 20% i això ho considera tot un èxit (!), encara que sigui la gent del carrer i els treballadors públics els que en pateixen les conseqüències. A la vegada, l’endeutament de la Generalitat ha passat dels 35.616 milions d’euros (2010) als 65.179 milions (2014). En termes acadèmics, la tasca del conseller “minnesoto” mereix un rotund suspens. Els pressupostos del 2011 es van aprovar el 20 de juliol (!), gràcies a l’abstenció del PP. Els del 2012, van ser aprovats, també amb el suport passiu del PP, el 15 de febrer. El 2013 no hi va haver pressupostos, es van prorrogar els de l’any anterior. I els del 2014, es van aprovar el 22 de gener amb el suport explícit d’ERC.

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA

(Visited 42 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari