“Ja són quatre anys d’equilibris per arribar a final de mes, perquè la Generalitat és el nostre principal proveïdor. Abans cobràvem el dia 5. Ara, com que depenem del FLA, no sabem quan cobrarem fins un o dos dies abans. Si la Generalitat té el compromís amb nosaltres doncs són ells els responsables”, assenyala un farmacèutic.
La viabilitat de les farmàcies depèn del percentatge que obtenen de les ventes per la Seguretat Social. Els establiments petits i els ubicats a barris obrers i amb veïns de poc poder adquisitiu acostumen a dependre de la venta subvencionada per la Seguretat Social, que els aporta un 70 o un 80% de la recaptació mensual.
“El primer que fas és reduir estocs, tot i que et pots trobar amb desabastiment, sobretot de medicaments cars, perquè perds molt marge de benefici. Intentes parlar amb el teu laboratori per veure si et poden passar la factura de 60 a 90 dies. I amb els majoristes i els bancs intentes negociar, però, és clar, et cobren interessos per la demora”, retrata la situació un farmacèutic de l’Eixample.
Molts dels col·legiats consultats responsabilitzen també el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. El seu president, Jordi de Dalmases, es defensa: “COFBServeis és una societat limitada unipersonal, propietat 100% del Col·legi, que dóna serveis. És 100% transparent i a les assemblees se’n dóna compte”, diu Dalmases, qui convida els col·legiats a assistir a les dues reunions que celebren cada any, “a les quals hi ve poca gent”. Pel què fa a la manca de comunicació de què l’acusen: “Vam tenir el bloc un any obert i van començar els insults. Un grup visceral monopolitzava les accions. El vam acabar tancant perquè l’eina no era útil i generava polèmiques”, afirma el president de l’ens.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
