Acostumats a uns llibres de memòries que delaten l’afany dels seus autors per escapolir-se de judicis crítics, les que ha escrit Miquel Sellarès, “Construint un Estat nou. Memòries polítiques” (Angle editorial) són, si més no, sorprenents. Ho són pel que testimonien, perquè aporten molta informació útil sobre capítols troncals de la nostra història (de l’Assemblea de Catalunya al disseny de la Policia de Catalunya, passant per la fundació de CDC), però ho són sobretot perquè Sellarès ha evitat la temptació de la vanitat i ha explicat de manera nua la seva versió d’allò que ha viscut.
Les memòries de Sellarès són un llibre valent i generós, tot i que injust amb la figura del president Tarradellas. L’índex onomàstic, però, subratlla el paper protagònic de molts activistes de les hores difícils del nostre poble, alguns oblidats o bandejats pels oportunistes de totes les circumstàncies. Les seves pàgines traspuen fidelitat a l’esperit unitari que ens ha dut a les majors victòries. Hi dóna molts detalls de la seva campanya per denunciar l’anomenat “sector negocis” de CDC, en un dels capítols més coratjosos del llibre.
Les memòries de Sellarès han de ser llegides d’una manera crítica, perquè l’autor les ha escrit també des de la lleialtat crítica a les figures amb qui ha treballat al llarg de la seva trajectòria: el president Pujol, el president Maragall, en Carod-Rovira. Amb tots ells, es mostra elogiós però alhora crític. Li ho perdonaran? En tot cas, el bagatge que ell aporta hauria de ser aprofitat, amb afany d’evitar paranys, pels qui ara lideren el procés de construcció nacional.
