Sos Racisme considera que l’auto-organització de grups de veïns en patrulles ciutadanes per protestar contra la presència de menors migrants als seus barris i poblacions als quals acusen de cometre delictes representa un "perill públic" i que “no haurien de tenir cabuda en una societat suposadament democràtica i de dret”. L’organització antiracista recull aquesta denúncia en el comunicat “Les patrulles veïnals són conseqüència del sistema opressor contra la infància migrant”, que acaba de difondre.

El comunicat comença dient que “en els últims dos anys hem vist com veïns i veïnes de diversos municipis de Catalunya surten als carrers per protestar, moltes vegades amb agressions verbals i físiques, en contra de la presència de menors migrants, a qui culpen de la criminalitat i de la suposada escalada d'inseguretat als seus barris”, i tot seguit informa que el seu servei d’Atenció i Denúncia ha assumit onze casos en què menors tutelats i joves són objecte d’atacs veïnals i abusos policials, a més d’altres situacions que “evidencien el racisme al qual es veuen abocats en el marc del sistema de (des)protecció de l’Administració pública”.

El llistat de casos denunciats per Sos Racisme inclou dos atacs violents a centres de menors, amb armes i un atac verbal a Canet de Mar, Badalona i Sant Just Desvern; quatre assetjaments veïnals i escarnis públics davant de centres de menors a Canet de Mar, El Masnou, Castelldefels i el barri del Poble Sec, a Barcelona; quatre assetjaments veïnals i escarnis públics davant de cases ocupades a Mataró, Premià de Mar, Llançà i el barri de Trinitat Vella, a Barcelona; i tres atacs violents a habitants de cases ocupades a Premià de Mar, Mataró i Trinitat Vella. A més de les accions de les patrulles veïnals, Sos Racisme també denuncia altres actuacions contra menors migrants realitzades per membres dels cossos de seguretat privada, directius i educadors dels centres d’atenció a menors i discursos d’odi a grups de facebook.

“Associacions de veïns i patrulles ciutadanes emeten comunicats i mitjans de comunicació publiquen articles en què s’assenyala els joves migrants com a delinqüents, atribuint-los l’autoria de delictes ocorreguts als seus municipis de manera gratuïta”, es diu al comunicat. Per Sos Racisme, “els receptors de la violència veïnal i institucional són joves abocats a ocupar un habitatge com a conseqüència del sistema de desprotecció i exclusió administrativa”.

Les accions denunciades per Sos Racisme tenen, al seu entendre, uns patrons que es repeteixen: “Es realitzen concentracions espontànies convocades per xarxes i canals de comunicació privats davant de l’habitatge. En aquest grup heterogeni de persones trobem des de veïns que es limiten a escridassar i a promoure l’escarni públic a d'altres que a més emprenen accions violentes com l'entrada forçada a l’habitatge amb intenció d’agredir els residents, pedregades, i fins i tot, calar foc a l'immoble. S’identifiquen, a més, grups violents organitzats d’extrema dreta que aprofiten les concentracions per manifestar el seu discurs d'odi. Altres fets reportats pels joves assetjats són les gravacions per part de veïns i veïnes als espais públics pel simple fet de ser-hi, i la seva difusió per grups privats de whatsapp i yelegram amb missatges alarmistes o organitzant-se per anar a agredir-los”.

Els veïns i veïnes implicats en patrulles veïnals justifiquen les seves accions en la inseguretat que imputen a la presència de menors migrants als seus barris. De res no serveix, però, segons Sos Racisme, que els mossos d’esquadra no trobin indicis que relacionin aquests menors amb actes delictius perquè “els veïns persisteixen en culpabilitzar-los ometent deliberadament la seva presumpció d’innocència, la qual no s’ometria si aquests joves que són d'origen magrebí o subsaharià fossin blancs”.

Sos Racisme afirma que les institucions “no adopten una lògica de protecció sinó penal i en comptes d’acollir i cuidar es persegueix menors infractors" i que “organismes públics com la Fiscalia de Menors i la DGAIA (Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència) fan prevaldre la sospita, el càstig i la discriminació en l’accés als drets per damunt de la cura i són els màxims responsables de la situació d'especial vulnerabilitat en què es troben els joves”. També creu que les patrulles veïnals s’emparen en “el discurs mediàtic generat pels mitjans de comunicació que estigmatitzen i sobreexposen els joves migrants sols a través d’un relat deshumanitzador i criminalitzador entorn a l’estereotip de l’anomenat col·lectiu MENA, que es construeix com a problema social.

“On queda el dret a la seguretat d’aquests joves?”, es pregunta l’entitat de lluita contra el racisme que lamenta que “els comportaments veïnals queden impunes i els mateixos alcaldes justifiquen aquests comportaments avalant institucionalment l’assetjament arbitrari”. I conclou que “aquest no és el camí que volen molts dels veïns i veïnes, i és per això que sentim la necessitat d'advertir i frenar l'escalada d'accions violentes, i de que les administracions comencin a qüestionar-se la por que tenen a parlar del racisme inherent i naturalitzat a la societat”.