Pedalant al ritme del capitalisme salvatge que marca Deliveroo

'Start-ups' que cotitzen milions al mercat financer però que paguen misèries als seus empleats: aquesta és la cara més fosca de la nova economia col·laborativa
Título de la imagen
Título de la imagen

La darrera crisi econòmica va actuar com a revulsiu social i ha propiciat l’aparició de les anomenades economies col·laboratives que, en un estat molt primigeni, volien plantar cara al capitalisme despietat. Però la pela és la pela i aquests negocis són la nova disfressa del capitalisme més ferotge: condicions laborals molt precàries, enriquiment a costa dels altres, falsos autònoms… Els primers a denunciar-ho públicament, i fins i tot els que s’han atrevit a muntar una vaga, han estat els riders de Deliveroo, la plataforma intermediària de menjar online.

Plogui, nevi o sota un sol de justícia, els riders de Deliveroo travessen la ciutat a tota velocitat per arribar al seu destí, per només 4,25 euros l’hora. Aquesta és una de les raons per les quals els repartidors han aturat les seves bicis per treure a la llum la realitat d’uns sous miserables, unes condicions de treball pèssimes i jornades infinites. Tot el que calgui perquè el client tingui el menjar que vulgui, a l’hora que vulgui i sense moure’s de casa.

Les condicions de treball dels repartidors de Deliveroo són molt precàries i estan basades en una fosca relació d’ajuda mútua entre companyia i treballador. S’estableix un vincle en què Deliveroo, igual que les empreses de transport col·laboratiu Uber o Cabify, és la intermediària entre client i servei. A simple vista és una economia per ajudar el treballador, però rascant una mica la superfície de bonhomia afloren totes les misèries. A Espanya l’economia col·laborativa representa ja l’1,4% del PIB, amb 3,5 milions d’usuaris. És un sector que creix exponencialment però que també ha fomentat la figura del fals autònom. L’empresa no reconeix cap vinculació contractual amb el treballador, però diu quan i on es treballa o com es cobra.

A tall d’exemple, per pertànyer a Deliveroo s’ha de ser autònom, disposar d’una bici o ciclomotor i tenir un smartphone. Un cop signada la vinculació mercantil entre treballador i empresa, Deliveroo es desentén d’assegurança d’accidents, baixes per malaltia i despeses generades per la feina, però, en una recargolada maniobra, és aquesta start-up qui estableix els torns, marca el que s’ha de cobrar i signa les factures. Els treballadors són autònoms, per tant Deliveroo no assumeix seguretat social, impostos, baixes laborals o vacances pagades. Una jugada que es repeteix en moltes de les empreses de l’anomenada nova economia: beneficis sense risc.

EL NOU ESCLAVATGE GLOBAL

Durant la posada en marxa del servei, Deliveroo, que havia de competir amb empreses com Just Eat o Glovo, es va comprometre a fixar un mínim de 20 hores de feina setmanal i un sou de 8 euros per hora, independentment de les comandes. Argumentant que el mercat és molt voluble, Deliveroo ha donat per liquidada aquesta proposta i els riders cobren 4,25 euros l’hora sense un fix i fent més de 20 hores.

Aquestes precàries condicions van ser la causa de la vaga dels riders durant el primer cap de setmana de juliol, que continuarà durant els caps de setmana següents si no s’arriba a un acord. La vaga va tenir un seguiment del 70%. Les mobilitzacions van començar a Madrid, però ara s’han escampat ja per totes les ciutats on aquesta plataforma presta servei.

Amb aquesta primera vaga, els treballadors esperaven obtenir alguna resposta per part de Deliveroo, però la reacció dels directius no ha fet més que enrocar, encara més, les posicions. Els responsables de l’start-up van decidir desconnectar 15 treballadors que havien seguit la protesta. La desconnexió és la manera encoberta, en l’argot de l’empresa, de comunicar que es trenca el vincle amb el treballador. Deliveroo no pot acomiadar els riders, ja que són autònoms, però llavors desconnecten els seus smartphones i els deixen sense feina. El següent pas dels repartidors ha estat exposar les condicions laborals davant la Inspecció de Treball, que a hores d’ara estudia sancionar l’empresa per irregularitats molt greus.

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA

(Visited 45 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari