La pandèmia de la Covid-19 ha provocat un augment de les actituds racistes tant a nivell institucional com individual. Les entitats que defensen les persones migrades i les que sol·liciten asil ho estan denunciant des de fa dies. Els exemples d’actuacions xenòfobes, però, s’escampen. SOS Racisme ha constatat que “l’actual estat d’alarma multiplica el racisme institucional i les restriccions de drets ja existents, ja que hi ha més por i poc escrutini ciutadà”.
La històrica associació antiracista denuncia que “l’arribada de la pandèmia de la Covid-19 dispara les vulneracions de drets habituals com són, per exemple, els abusos policials cap a les poblacions migrants i racialitzades no-blanques, que habitualment s’inicien amb una identificació il·legal”. SOS Racisme va posar en marxa ja fa mesos la campanya Pareu de parar-me contra les identificacions injustificades al carrer de persones migrants.
En aquesta campanya demanava la col·laboració dels ciutadans perquè fessin de testimonis d’aquestes identificacions. “Les conductes abusives que es puguin estar donant per part de la policia es veuen condicionades per les mirades expectants”, recordava aquesta entitat, però ara es troba que “quan no hi ha mirades al voltant, una identificació de perfil racial té moltes més possibilitats de convertir-se en una agressió o abús”.
Reclama més mecanismes de control per les possibles actuacions policials abusives i desproporcionades, lamenta que els discursos del president del govern central "s’adrecen als i les espanyoles, excloent com a receptores les persones migrants” i que “la militarització dels carrers es veu emparada per un discurs proteccionista inqüestionable que, un cop més, només contempla una part de la població”.
Obrim Fronteres, que agrupa unes 500 entitats, també ha reivindicat que es garanteixin els drets dels migrants davant la pandèmia. Exigeix que s’empadroni d’ofici totes les persones que ho demanin, que se les regularitzi amb un permís de treball encara que no tinguin un contracte laboral o que se’ls reconegui immediatament la seva condició de refugiades i se’ls autoritzi la residència. Moltes d’aquestes persones no poden acollir-se als ajuts aprovats pel govern perquè treballen en l’economia submergida.
Una conseqüència que ha tingut la pandèmia és que s’han buidat tots els centres d’internament d’estrangers (CIE), ja que no es podia deportar les persones detingudes pel tancament de les fronteres. El dia 20 d’abril van abandonar el CIE de Barcelona les últimes cinc persones que hi havia detingudes.
