Amb la quarantena que imposa el govern de l’Estat a qualsevol turista que vulgui posar els peus a la platja, el sector dels apartaments turístics busca la manera de reinventar-se, ja que s’ha donat per perduda la temporada d’estiu. La facturació anual dels pisos turístics a Barcelona ha caigut en un 85%, i és per això que el 40% dels 9.600 pisos censats a la capital catalana s’estan reconvertint al lloguer residencial, que potser no deixa tant marge però que en el moment d’incertesa actual és un salvavides on aferrar-se.
Segons explica Sandra García, responsable de comunicació de l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur), “els habitatges d’ús turístic tenen a Catalunya un volum de negoci anual de 1.540 milions d’euros, i en aquesta primera fase de la crisi sanitària les pèrdues ja arriben als 852 milions”. L’Àlex, gestor d’un pis turístic introdueix el concepte de “mig termini”, és a dir, pisos llogats per mesos i no amb un contracte d’anys, com preveu la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU): “Ens han caigut totes les reserves. Altres mesos de maig estaven a prop del 90%, i ara estem a 0. Volem passar a mitja estança, per mesos fins a un any, per intentar agafar alguna reserva”.
És, precisament, aquest canvi de temporalitat el que ha posat en alerta les associacions de defensa de l’habitatge. Àlex Francès, portaveu del Sindicat de Llogateres, adverteix de la il·legalitat en què es pot concórrer amb aquest canvi: “No és un lloguer convencional, que és per cinc anys segons la LAU. És un lloguer per mesos i només es pot llogar d’aquesta manera quan no és habitatge habitual. Sense turistes i sense estudiants els que podran llogar són els que han estat desnonats, i això és habitatge habitual. És un frau de llei”, sentencia.
La paralització d’aquest sector econòmic sempre és motiu per pensar que hi ha una part de la població que sent un cert alleujament per aquesta davallada, i són els veïns de les àrees més castigades pel turisme. Manel Martínez, de l’associació de veïns de la Barceloneta, assegura que “això servirà per treure a la llum els pisos turístics il·legals. Ara és el moment de fer una bona base de dades i denunciar els que no compleixen la normativa, que en tenim un munt”. Per Martínez, el quid de la qüestió, però, no és el canvi de règim de lloguer, sinó el canvi de turisme: “Aquest estiu postcoronavirus no marcarà un abans o un després dels pisos turístics. Ens trobarem els hotels a mig gas i pisos turístics plens de xavals amb quatre duros que fan turisme de festa”.
800 acomiadaments
El coronavirus no només s’ha carregat les reserves dels apartaments turístics, sinó que també ha dinamitat la relació entre Airbnb, la plataforma més gran de lloguer de pisos vacacionals a Barcelona, i CPM, l’empresa de serveis que feien de teleoperadors. El resultat, més de 800 persones al carrer sense feina. La crisi sanitària ha afectat molt durament la companyia Airbnb, que ha acomiadat el 25% del seu personal a tot el món, és a dir, gairebé 2.000 persones. La disminució d’ingressos i la necessitat de reduir costos són les raons esgrimides per als acomiadaments. A Barcelona, 800 persones s’han quedat sense feina per aquest motiu.
Els pisos buits són el refugi de delinqüents
L’efecte crida entre els delinqüents per ocupar apartaments turístics buits s’està estenent com una taca d’oli. Els utilitzen com a base d’operacions dels robatoris que s’estan produint a la Barceloneta, ens explica Manel Martínez, vicepresident de l’associació de veïns de la Barceloneta i un dels portaveus de la plataforma Tsunami Veïnal. “Hi ha pisos turístics tancats que els estan ocupant els delinqüents. Què millor que agafar un pis en què els veïns no saben ni qui hi entra ni qui en surt per drogar-se o refugiar-se després dels atracaments. Això comença a córrer i està provocant un efecte crida. Ja ho hem denunciat als Mossos”, afirma.
L’acumulació de gent a la Barceloneta per passejar o fer esport ha provocat un desplaçament dels delinqüents cap a la zona i aprofiten els múltiples pisos buits per estar-s’hi un temps. “Tenen la base d’operacions a prop d’on treballen”, assegura Manel Martínez. “Tenim casos de robatoris violents i agressions a veïns i també a gent que ha aprofitat el desconfinament per venir al barri”, explica. Els veïns, farts de la impunitat amb què operen aquests delinqüents demanen a l’Ajuntament que faci servir l’equip de visualitzadors no només per detectar els apartaments turístics il·legals, sinó també per veure quins d’aquests habitatges estan ocupats.
