El bisbe Pere Casaldàliga ha mort aquest dissabte 8 d’agost a un hospital de la població de Batabais, a l’estat de Sao Paulo, al Brasil. Dimarts hi havia estat ingressat en un estat de salut molt fràgil que feia témer el desenllaç final procedent de Sao Félix d’Araguaia, al centre del país. Feia anys que patia la malaltia de parkinson, a més de complicacions respiratòries.

Pere Casaldàliga va néixer a Balsareny, a la comarca del Bages, el 16 de febrer de 1928. Quan tenia nou anys es va incorporar al seminari claretià de Vic i el 1952 va ser ordenat sacerdot a Barcelona. Després d’exercir a Barcelona, Sabadell, Barbastro i Madrid, el 1968 es va traslladar, primer a Guinea Equatorial, on hi va estar més d'un ant, i, tot seguit, a a la regió brasilera de l’Araguaia on va fundar una missió claretiana. Des d’aleshores mai no va tornar a la seva terra natal.  

Representant de la teologia de l’alliberament, ha mantingut posicions crítiques amb l’església oficial, la qual cosa va suposar que el Papa Joan Pau II el cridés al Vaticà perquè donés explicacions de com aplicava la pastoral cristiana davant d'un cardenal Ratzinger, que el va sotmetre a la mateixa tortura psicològica que al també defensor de la teologia de l'alliberament Leonardo Boff. Se’l coneixia com a bisbe dels pobres per la seva defensa de les comunitats més empobrides. Aquest compromís amb els més desafavorits, els camperols i els indígenes li va suposar amenaces de mort i intents d’assassinat.

Va escriure diversos llibres de poesia compromesa i, tot i la seva jubilació, als 75 anys, va continuar treballant amb les comunitats a les quals ha dedicat la seva vida. L’any 2006, el president de la Generalitat Pasqual Maragall li va entregar a Sao Félix d’Araguaia el Premi Internacional Catalunya. “La tasca més essencial de la humanitat és la d’humanitzar-se” i “només hi haurà pau al món si hi ha pau entre les religions”, va dir en recollir el premi.