Més d'un milió de turistes s'han passejat pels carrers de Barcelona durant el mes de juliol, i gairebé la mateixa xifra durant l'agost. Uns números de rècord que contrasten amb les alarmistes portades dels diaris que anunciaven una crisi de seguretat a la ciutat. Precisament, el Col·legi de Criminòlegs va fer públic un comunicat en què desmentia la crisi de seguretat a la ciutat i demanava no castigar determinats col·lectius com els immigrants, els manters i els menors estrangers no acompanyats (MENA).

La criminòloga Helena Mulero afirma que "l'any 2012 hi havia un índex de criminalitat molt més elevat, que al cap d'uns anys baixa i repunta el 2018. Però tot i el que tenim, no arribem als límits del 2012". Segons explica l'experta en criminologia, "el carterista és a París, a Londres o a Barcelona, allà on hi hagi turistes, però aquí tenim un dels codis penals més punitius d'Europa, tot i que la percepció no és aquesta per culpa de la justícia, que està col·lapsada. No és tant que el Codi Penal sigui lax, sinó que la justícia és lenta".

Per Mulero "no comptem que els últims dos anys els turistes i els creueristes han augmentat exponencialment, i això és una crida per als carteristes. On van, si no? On hi ha els turistes. I aquests per on es mouen? No van a Sarrià o la Bonanova, sinó a Ciutat Vella i les Rambles, l'Eixample i el Poblenou".

Ciutat Vella és el districte on es concentra el nombre més gran de delictes, creixen els narcopisos i les xarxes de prostitució, però és que també és el més visitat pels turistes. I és precisament en els mesos de juny a setembre quan augmenten més els delictes. "Per tant podem afirmar que la delinqüència en aquests casos és estacional i lligada al turisme", assegura Mulero. Tristament, les agressions de caràcter sexual també augmenten, i crida l'atenció que els darrers incidents denunciats davant dels Mossos han estat de noies estrangeres.

Tot i això, els furts continuen sent el que més creix durant aquests mesos i el que ha situat Barcelona en el mapa de les ciutats violentes. Mentre s'alcen veus reclamant una modificació del Codi Penal, des del Col·legi de Criminòlegs advoquen per aplicar el que realment funciona. "De vegades es fan reformes penals més de cara a la galeria, com per exemple que tres faltes de furt ja és un delicte, però el que s'ha de fer, realment, és que hi hagi un registre actualitzat de faltes, furts i delictes entre els diferents cossos de seguretat. La solució no és endurir les penes, sinó aplicar el que funciona de veritat".

L'Eurostat matisa la mala fama que s'està difonent arreu
Tot i que Barcelona encapçala el rànquing de ciutats amb més delictes de l'Estat, la veritat és que Espanya està entre els països més segurs de tot Europa. Segons les dades de l'Eurostat, l'oficina europea d'estadística, Espanya no es troba en cap lloc destacat quant a robatoris, agressions sexuals o homicidis.

Dels 41 països consultats, Espanya ocupa la posició 34 quant a homicidis, la 31 en robatoris i furts, la 21 en agressions i la 27 en delictes sexuals. Sobta que països com França o Bèlgica dupliquin la taxa d'homicidis d'Espanya mentre que Dinamarca, Itàlia, Suïssa o Alemanya ens superen en robatoris i atracaments. Escòcia i Irlanda se situen al capdavant en agressions sexuals, i el Regne Unit i Suècia tenen el dubtós honor de ser els primers quant a violacions.

Tot i aquestes dades, la premsa internacional ha omplert portades alertant del perill de viatjar a Barcelona. El Frankfurter Allgemeine titulava fa uns dies: "Barcelona, ciutat de lladres" i les ambaixades, com per exemple la dels Estats Units, recomanen als seus turistes extremar la precaució si visiten la ciutat per la passivitat i impunitat dels crims. Les dades poden dir el contrari, però lluitar contra la pèrdua de reputació és una inversió milionària.

LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE D'AQUESTA SETMANA