Ho han denunciat els sindicats, el Síndic de Greuges, els mateixos treballadors.., però la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), fa el sord. No vol sentir a parlar de massificació, baralles o violència contra els educadors. En definitiva, no vol sentir a parlar del centre de la Misericòrdia a Girona. "És el centre paradigmàtic de la mala praxi per part de la Generalitat. Diuen, sobre el paper, que els centres ideals haurien de ser petits, d'unes 10 persones, però continuen mantenint el de Girona, amb 100 places", explica David Rodríguez, del sector social de la CGT, sindicat que ha denunciat reiteradament la situació en què es troba el centre de la Misericòrdia.
Per la CGT és una vulneració reiterada dels drets d'aquests menors, que amaga un rerefons més tèrbol: el negoci dels centres concertats de menors tutelats. El Síndic de Greuges, per la seva banda, ha fet quatre resolucions en els darrers anys per vulneració de drets, però la Generalitat sempre respon amb el silenci, esperant i esperant que el conflicte es dilueixi. "És un macrocentre que vulnera reiteradament els drets d'atenció als menors i els maltracta institucionalment", afirma David Rodríguez. "Es va denunciar fins i tot a través del Síndic de Greuges, però la Generalitat diu que són dos centres: el de la Misericòrdia i l'Oikia, que són dos edificis annexos que comparteixen tots els espais. Estem parlant de 100 places, un macrocentre. El límit perquè no hi hagi maltractament institucional és de 10 nens, doncs imagina-t'ho", assegura David Rodríguez.
El macrocentre de Girona sempre ha estat envoltat de polèmica, des de la seva ubicació fins al projecte de divisió en petits centres, "però tot va quedar en un no res, en una declaració d'intencions paralitzada des de fa uns deu anys. No prenen cap mesura concreta i anul·len qualsevol intent de solucionar-ho. Diuen que són dos centres, però en realitat és només un amb un centenar de menors", explica el representant de la CGT. "Si tens 40 places és que hi ha 40 llits, però si hi tens 44 persones és que en tens quatre dormint en plegatins. A mesura que vas incrementant les places es van reduint les oportunitats per a l'educació i formació d'aquestes persones".
La massificació afecta els menors, però també la plantilla dels treballadors. Tenir més nens no implica un reforç de la plantilla del personal que se'n fa càrrec, i en els casos què s'ha contractat més professionals, com per exemple a les vacances, quan els menors no tenen escola, no són els perfils més adequats. "Per suplir les vacants han agafat monitors de lleure per fer d'educadors socials i no tenen ni la preparació ni els recursos, és només per cobrir l'expedient… Però qui acaba pagant aquesta improvisació de la Generalitat són els mateixos menors. És un peix que es mossega la cua: hi ha conflictivitat contra el personal, que es crema i marxa, i això provoca que hi hagi una gran volatilitat a la plantilla. Els xavals assumeixen que ningú no els vol i es reboten. I tornem a començar".
La Generalitat afirma, oficialment, que els centres idonis han de tenir una capacitat de vuit a deu menors, amb una plantilla estable d'educadors amb els quals puguin establir llaços afectius i de relació que els reforcin. Res més lluny del que passa a la Misericòrdia. "El que han fet és un orfenat, un gueto lluny del centre de la ciutat, on els nois només es relacionen entre ells –explica David Rodríguez–. Els perfils del macrocentre són molt complicats, i si els poses tots junts s'igualen per dalt, i els més forts imposen una estructura semicarcerària".
La CGT i el Síndic de Greuges denuncien que el rerefons és econòmic, un estalvi de diners que es reflecteix en plantilles poc preparades i sobreexplotació del centre, tot en detriment dels menors. "És un gran negoci –explica David Rodríguez–: subroguen llocs de treball, augmenten les ràtios… però així no es pot treballar, i menys amb un material tan sensible com els menors. S'ha de qüestionar tot el sistema, no pots carregar-te el futur d'algú basant-te en plantejaments econòmics".
Les places als centres d'acollida es paguen a 4.500 euros mensuals per cada nen, un negoci rodó en el cas dels centres concertats, que fa que creixin com bolets les fundacions o cooperatives que gestionen aquests centres. Els menors s'han convertit en un negoci del qual, auspiciades per la Generalitat, algunes entitats privades en treuen un gran benefici.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER DEL Nº 1362 D'EL TRIANGLE
