L'inici de les dues jornades de vaga promogudes pel sindicat COS a l'empresa del sector porcí Esfosa, ubicada a Vic, ha quedat marcat per l'alta tensió entre els treballadors que protesten per aconseguir una millora de les seves condicions laborals i l'empresari Josep Ramisa.

Segons el relat de la COS, Ramisa ha empès i amenaçat alguns dels vaguistes amb expressions com "us fotré quatre tiros" i, a un treballador subsaharià, "a tu, mort de gana, et faré tornar a l'Àfrica". Aquest sindicat ja ha anunciat que emprendrà mesures per portar davant la Justícia l'empresari.

Llegenda engreixada
Ramisa, membre destacat de l'anomenada aristocàrnia osonenca, de fet, no només té mala fama entre sindicalistes, activistes mediambientals i agents rurals per la seva mala praxi en la gestió dels purins, per la qual ja ha estat condemnat -amb una pena minsa- arran del vessament de milers de litres de dejeccions. Com va explicar a EL TRIANGLE (n. 1190) el passat mes d'octubre el coordinador d'Unió de Pagesos a la Catalunya Central, Carles Mencos, aquest propietari ha incrementat notablement la seva activitat els darrers anys i representa "un extrem en la manera de fer" fins al punt de ser "amb diferència" el pitjor empresari quant a tractament del personal.

Ramisa no havia alimentat un perfil públic ni era gaire conegut fora de l'àmbit del porcí fins ara, però les acusacions de la COS han fet córrer el seu nom i la seva mala anomenada per les xarxes aquest dimarts. Aquest sindicat, majoritari al comitè d'empresa, el considera un cacic i celebra el fet d'haver aturat la producció a Esfosa. Els treballadors vaguistes també apunten cap a Casa Tarradellas, a qui es coresponsabilitza del conflicte laboral en tant que copropietària de l'escorxador.

Els objectius dels vaguistes són una negociació i un acord sobre la jornada irregular de treball, el correcte pagament del plus de nocturnitat, la realització urgent i posada en practica del pla de prevenció i salut, la millora de les mesures de seguretat i emergència en cas d'accident, les mesures de prevenció de malalties professionals, la rotació de personal en el lloc de treball i la revisió de les categories professionals.

Entre els treballadors, que se senten explotats, destaquen els casos dels migrats contractats per les cooperatives, que "treballen dotze o catorze hores diàries per 900 euros", segons ha declarat Montse Castañé, presidenta del comitè d'empresa, a la Directa. "Fa poc, m'han dit que n'hi ha algun que només en guanyava 300 o 400", assegura.