Aquests dies, Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) celebra els 40 anys de la seva fundació. L’empresa pública catalana va assumir la gestió de diverses línies que havien anat a parar sota la tutela de la companyia estatal FEVE a causa de la seva ruïna econòmica.

En aquests 40 anys, FGC ha fet una lloable tasca de millora i modernització de la seva xarxa ferroviària. Però, vist en perspectiva, ha primat les comunicacions d’unes comarques per sobre d’unes altres, fet que incideix en el seu desenvolupament. La comarca del Vallès ha estat la més beneficiada per la política d’inversions de FGC, mentre que les del Bages (Manresa) i Anoia (Igualada) han quedat clarament marginades.

Avui, fer el trajecte en tren entre Igualada i Barcelona (65 quilòmetres) comporta més de 90 minuts. Això es deu a una deliberada mala planificació: entre Igualada i Martorell, el tren funciona, en realitat, com un tramvia; no s’ha procedit al desdoblament de l’única via i això fa que no sigui atractiu pels veïns, que pràcticament no el fan servir perquè va molt a poc a poc. Quelcom semblant passa amb la línia Martorell-Manresa, que només està desdoblada fins a Olesa de Montserrat i no resulta competitiva amb les altres opcions de transport públic: la línia de Renfe o el servei d’autocar.

El pla d’infraestructures ferroviàries elaborat per la Generalitat contemplava una perllongació de la línia d’Igualada fins a Lleida (AVE), passant per Cervera. Però les retallades pressupostàries aplicades a partir del 2012 pel govern d’Artur Mas i l’actual naufragi de les finances públiques de la Generalitat fan que aquest projecte sigui, actualment, una quimera.