Home de 42 anys, 3 anys i mig al carrer. Aquest seria el perfil de la gent que viu al carrer a la capital catalana. La mitjana d'edat baixa, com també l'esperança de vida, entorn els 56 anys. Un informe de la Fundació Arrels denuncia la manca de solucions estratègiques de l'administració, que només donen respostes a llarg termini sense tenir en compte el dia a dia d'aquestes persones.

Coincidint amb Tots Sants se celebra a la plaça de la Catedral una cerimònia especial que vol posar llum sobre un fet que, desgraciadament, passa molt desapercebut. Un funeral conjunt en record dels que vivien al carrer, roses blanques i una dada esfereïdora: 54 persones han mort, el darrer any, a la ciutat de Barcelona. Les víctimes, persones sense sostre entre 31 i 80 anys, segons dades facilitades per la fundació Arrels.

Aquestes morts silencioses posen de manifest que l'edat de la pobresa i el sensesostrisme a Barcelona ha baixat considerablement. Cada vegada són més, i més joves, les persones que dormen al carrer. Si fa uns anys el perfil de persona sense sostre era un home de nacionalitat espanyola, de 50 anys, en situació vulnerable, i sense ingressos, actualment la mitjana d'edat ha baixat a 42 anys, ha augmentat el nombre de persones immigrants i el temps que passen al carrer, fins a 3 anys i 9 mesos. El perfil de la població sense sostre varia, segons ens comenta Ferran Busquets, director de la fundació Arrels, "hi ha un augment de les persones migrades, que arriben a Barcelona però no troben feina ni tampoc tenen opció a llogar un pis on estar, per manca de papers. A més la mitja d'edat la baixen, i molt, els menas que surten del sistema, sobretot, aquells que fan 18 anys i ja no tenen el suport de l'administració".

Sorprèn que entren les dades s'hi colen referències als menas, els menors no acompanyats, que s'han convertit en un problema afegit. El 2017 el Servei de Detecció i Intervenció de Menas va detectar 291 menors vivint al carrer, però el 2018 la xifra ha arribat al 555, un augment del 90,75%. Molts d'aquests menors, segons explica Busquets acabaran vivint al carrer i formant part de la bossa de pobresa de la ciutat. "Si la immigració que arriba és més jove i no troben feina, acaben al carrer. I un cop estan aquí recuperar-los cost molt. El carrer deteriora molt a les persones, l'esperança de vida és de 56 anys, mentre que per la resta de la gent és de 82 anys", diu Busquets.

A Barcelona hi ha unes 1200 sense sostre exposades a la violència, la inclemència del temps o la solitud. Són un 55% més que fa una dècada, i la dada va en augment. Tot i que l'Estatut d'Autonomia recull el dret a un habitatge digne, a Catalunya hi ha 48.000 persones amb problemes d'allotjament. S'entén com a persona sense sostre aquella que ha de dormir al carrer o un alberg, però també aquells que hi viuen en una barraca, un pis massificat o un refugi per a dones maltractades. Des del 2016 n'han mort a Barcelona 208 persones que vivien al carrer.