Embolcallats en la bandera de l'independentisme, la principal promesa de la somiada República catalana és que serem una societat més justa. Aquesta cortina de fum que se'ns ven des del 2012 amaga una crua realitat: pressupostos prorrogats, inacció governamental i una Generalitat en mans de JxCat i ERC que apedaça en comptes de liderar projectes socials, segons denuncien professionals del sector.

Fa dos anys que la Generalitat prorroga els pressupostos, fet que significa que no hi ha noves partides ni augment de les existents. Sanitat, assistència social i educació són els grans perjudicats. "Si volem oferir qualitat tant a les persones com als professionals que hi treballen s'ha de millorar el finançament i fer un acte de responsabilitat per no seguir prorrogant els pressupostos. No pot ser que oferim i paguem el mateix que fa anys perquè tot està congelat", afirma amb rotunditat Laia Grabulosa, directora de La Confederació, la patronal del tercer sector a Catalunya.

Grabulosa ha denunciat, en repetides ocasions, l'infrafinançament del sistema de serveis socials, enquistat en una paràlisi crònica. "Tenim tarifes congelades des de fa 10 anys i pròrrogues pressupostàries que ens deixen en una situació molt crítica –explica la directora de La Confederació–. L'escenari és molt dolent perquè no es concreten propostes ni projectes i resulta desastrós per als ciutadans perquè perillen els serveis socials a Catalunya".

El tercer sector acumula un dèficit a causa de la crisi econòmica, les retallades que s'arrosseguen des de l'etapa d'Artur Mas, i que l'executiu de Quim Torra no ha revertit, i la pròrroga dels pressupostos que obliguen a una contenció que repercuteix en la qualitat dels serveis. A tall d'exemple, les entitats han d'assumir un 16% d'IPC acumulat des del 2008 i un increment salarial d'un 7% de mitjana que no s'ha pogut aplicar.

El problema de l'infrafinançament té dos vessants: les subvencions, aturades i en els llimbs, i la facturació de les empreses de serveis que tenen com a principal client l'administració pública. "Les subvencions s'han demorat en el temps i algunes no s'han resolt", afirma Laia Grabulosa. "Hi ha moltes entitats que estan treballant a risc, és a dir, esperant una subvenció però mentrestant traient diners d'on poden, a base de línies de crèdit, per poder pagar els treballadors. Moltes petites entitats que fan un gran servei no poden fer-hi front", afirma.

Per la seva banda la facturació de les empreses del tercer sector que donen serveis al sector públic acusen també la congelació de tarifes. "El sistema d'externalització de la gestió fa 10 anys que està amb les tarifes congelades i aquí la pròrroga dels pressupostos està sent letal. No pots oferir qualitat si no pots pagar els treballadors", diu.

És la Generalitat qui s'ha de fer responsable de finançar el 100% de la cartera de serveis socials perquè són serveis públics i s'ha de garantir la cobertura dels serveis socials, com és el cas dels centres per a menors o les cases d'acollida per a dones maltractades. Però aquestes són prestacions que van quedant al fons dels calaixos mentre es dona prioritat a altres qüestions que poc o res tenen a veure amb l'atenció a les persones.