L’informe Banderes negres, que cada any elabora l’associació Ecologistes en Acció n’atorga enguany sis a les costes catalanes. Aquestes banderes negres corresponen a l’inadequat sistema de sanejament a Badalona, l’amenaça de l’ampliació de l’aeroport del Prat-Josep Tarradellas sobre la llacuna de La Ricarda, la mala gestió del temporal Glòria, l’urbanisme al litoral a les comarques de Girona, la degradació del sistema costaner de la Platja Llarga a Tarragona i la mala gestió de la Barra del Trabucador al Delta de l’Ebre.

El major problema de les costes catalanes i també espanyoles se centra, segons Ecologistes en Acció, en els abocaments d’aigües i la seva depuració deficient. L’informe considera especialment greu el cas de Badalona, “dins d’una àrea metropolitana de Barcelona urbanitzada molt per sobre de la seva capacitat”.

Pel que fa a la situació a Badalona, Banderes negres recull que “un sistema inadequat de sanejament i diverses deficiències en el procés de depuració de les aigües residuals provoquen una sobresaturació del clavegueram en dies de pluja, fins i tot de molt poca intensitat. Plàstics, restes d’animals morts, aigües fecals i escombraries de tota mena són arrossegats durant el recorregut fins arribar al mar a través dels 13 sobreeixidors existents en el col·lector principal. La falta de transparència i la ineficiència de les diverses administracions públiques implicades en el procés de depuració fan que el problema empitjori amb els anys i la solució es vegi cada vegada més llunyana”.

La llacuna costanera de La Ricarda està amenaçada per la hipotètica ampliació de l’aeroport a El Prat de Llobregat. Al gener del 2020, AENA plantejava l’ampliació de l’aeroport, allargant la tercera pista, sobre la base de la projectada saturació futura de l’aeroport a causa del creixement continu en el nombre de passatgers. “Aquesta ampliació provocaria la destrucció de la Ricarda”, segons Ecologistes en Acció. Pel que fa a la Platja Llarga de Tarragona denuncia que els efectes del turisme i les activitats empresarials que s’hi exerceixen “han provocat que l’entorn natural s’adeqüi cada vegada més a les necessitats humanes, obviant les necessitats ecològiques, apoderant-se del terreny dunar i augmentant substancialment els riscos”.

El Delta de l’Ebre s’emporta cada any una bandera negra: “La multitud d’agressions que sofreix de manera constant i la falta d’una solució integral per a donar resposta al conjunt de problemàtiques existents, i per existir, no ajuden a apaivagar la situació de supervivència del Delta de l’Ebre. Tot i l’incompliment dels cabals ambientals a la desembocadura es projecten milers de centenars de nous regadius a la conca i es segresten els sediments als fons dels pantans”. La tempesta Glòria va afectar especialment la Barra del Trabucador. Aquesta barra, de sis quilòmetres, que uneix el Delta amb la Península de la Banya i que es deu a la deposició de sorra per part dels corrents marins més l’acumulació dels sediments que arriben del transcurs del riu Ebre, està en risc de desaparèixer, segons l’informe.

També hi llegim que l’efecte del temporal Glòria, del passat gener, “va deixar registres d’entre 200 i 500 litres per metre quadrat a les comarques de Girona” i que “aquest munt d’aigua va provocar cabals immensos en els rius. Els pantans del Ter, Sau-Susqueda-El Pasteral, van arribar al límit del desbordament i van obrir les comportes just en el moment de pluges més intenses. El resultat va ser que es van generar desbordaments que van inundar milers d’hectàrees. Durant dos dies, ones de fins a set metres van colpejar el litoral, deixant grans destrosses. Un dels principals problemes provocats pel temporal té origen humà. La desembocadura de la Tordera no va poder absorbir l’augment de cabal i va inundar els seus voltants generant destrosses en agricultura i edificis. Tres càmpings situats en la desembocadura formen part del tap i al seu torn van rebre la inundació”.

Repeteix així mateix bandera negra “l’urbanisme depredador del litoral denunciat per SOS Costa Brava”. La mobilització social ha aconseguit aturar, de moment, la construcció de 15.000 habitatges a diverses poblacions de la Costa Brava però persisteixen projectes d’urbanització que degraden el litoral a poblacions com Begur, Llançà, Cadaqués, Pals, Palafrugell, Palamós i Santa Cristina d’Aro.

Banderes negres 2020 també recull la preocupació d’Ecologistes en Acció perquè els residus generats per la crisi de la Covid-19, com mascaretes i guants, vagin a parar a la platja i el mar i perquè les autoritats polítiques optin per la desregulació urbanística com a sortida de la crisi econòmica amb el consegüent impacte negatiu en les zones turístiques del litoral.