Les persones amb discapacitat funcional gasten fins a 41.200 euros més a l'any que la resta de ciutadans de Barcelona per tal de mantenir els estàndards de vida del seu entorn immediat. Tenir una discapacitat surt molt car a la ciutat, això és el que es desprèn d'un informe, pioner a Catalunya i la resta d'Espanya, que ha reflectit els costos, de més, que assumeixen les persones discapacitades. L'informe ha estat elaborat pel Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI) i l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), i ha comptat amb el suport de l'Escola Superior de Comerç Internacional de la Universitat Pompeu Fabra.

A Barcelona hi ha més de 137.000 persones amb una discapacitat reconeguda, i són el 8,5% de la població. Aquests ciutadans, que tenen una taxa d'activitat laboral molt per sota de la resta, han de gastar molt més pel seu dia a dia. L'informe ha tingut en compte tant els costos directes com els indirectes, a tall d'exemple els directes serien tots aquells derivats de l'atenció que han de rebre o de l'adaptació dels seus habitatges, mentre que els indirectes són aquells derivats de la manca d'oportunitats laborals o un menor nivell d'estudis.

El paper de la dona, com a cuidadora principal que ha deixat de treballar o ha reduït la seva jornada per fer-se càrrec de la persona amb discapacitat també s'ha contemplat en l'informe. Un fet que encara eixampla més la bretxa econòmica. El sobreesforç econòmic s'ha xifrat entre 17.700 i 41.200 euros anuals, un cost que s'incrementa segons la necessitat de suport que tingui la persona i fins i tot la seva edat. L'informe recull, per exemple, que les persones més grans de 65 anys han de gastar 4.000 euros més que la població de menys edat.

L'informe també ha establert diferents perfils de discapacitat: física, intel·lectual, visual, auditiva i trastorn mental. Es dona la circumstància que els discapacitats físics tenen un greuge econòmic de fins a 95.312 euros per la necessitat d'adaptar els seus habitatges, però els segueixen les persones amb un trastorn mental, amb 83.556 euros.

Les associacions de discapacitats demanen a l'Ajuntament de Barcelona que vagi més enllà de xifrar el greuge econòmic i que apliqui polítiques públiques efectives per poder compensar aquesta situació, com per exemple incloure la discapacitat com una variable en les polítiques de tarifació social o tenir en compte l'edat quan es calcula, fugint de polítiques d'homogeneïtzació de les ajudes. També es demana fer actuacions en clau de gènere, per què la dona acostuma a agafar el rol de la cuidadora principal d'una persona amb discapacitat. A Barcelona només el 21% de persones del col·lectiu de discapacitat tenen el reconeixement que contempla la Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència.