Les dades sobre desnonaments del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) apunten que durant el tercer trimestre del 2018 s'han portat a terme 2.531 desnonaments a Catalunya, dada que situa aquesta comunitat autònoma com a la primera en la llista de desnonaments de tot Espanya.
En aquest sentit, la Plataforma d'Afectat per la Hipoteca (PAH) denuncia que a Catalunya s'han executat fins a 10.508 desnonaments des de principi d'any. Una altra dada que destaca la PAH és que en els darrers cinc anys s'ha fet fins a 371.036 desnonaments a Espanya. De fet, la PAH assegura que "les dades d'aquest any són les pitjors de la història", i calculen que al final del 2018 s'hauran executat més de 70.000 a tot l'Estat.
Es dona la circumstància que hi ha hagut un increment destacable dels desnonaments per impagament de lloguer. Així en el primer semestre d'aquest any, dels 33.059 desnonaments executats a Espanya, 11.043 han estat per impagament d'hipoteques i 20.210 per impagament de lloguer. Aquest canvi de tendència posa en l'epicentre dels desnonaments a persones que viuen de lloguer.
En aquest context, des de la PAH s'ha fet una crida al govern de Pedro Sánchez perquè faci un canvi de legislació, i que aquest contempli una major protecció dels més dèbils enfront els contractes hipotecaris. Demanen una moratòria de tots els desnonaments a les famílies vulnerables, reformant la Llei d'Arrendaments Urbans perquè garanteixi més estabilitat i accés al lloguer, generant un parc de lloguers socials amb els habitatges buits dels bancs i fons voltor, i garantint a totes les famílies vulnerables l'accés a l'aigua, la llum i el gas.
