Catalunya és la casa gran de la marihuana

Barcelona és l'epicentre d'un fenomen no regulat que aplega a milers de catalans i que mou milions d'euros
cannabis
cannabis

Enguany, fins a l’octubre, la Guàrdia Civil assegura haver confiscat més de 100.000 plantes de cànnabis i haver intervingut 749 plantacions o instal·lacions de cultiu arreu d’Espanya. Més d’una quarta part de les plantes, 27.028, corresponen a Catalunya, on es van totalitzar comisos de 445,6 quilos de marihuana ja processada (preparada per ser venuda). Les comarques barcelonines són capdavanteres amb 22.765 plantes i 342,4 quilos de maria. A molta distància hi ha les de Girona (3.100 plantes i gairebé 99 kg.), Tarragona (948 plantes i 3,5 kg.) i Lleida (215 plantes i 1 kg).

Els Mossos d’Esquadra, per la seva part, informen d’un increment del 152,6% dels comisos d’aquestes plantes en territori català: el segon semestre del 2013 van ser 14.791 i el primer del 2014, 37.365. El nombre d’intervencions, comisos i detinguts va a més des del 2012, quan s’inicien les grans operacions contra cultius indoor i ha assolit enguany el seu punt àlgid, quan les autoritats han situat els clubs cannabics en el seu punt de mira. (…)

Catalunya comença a esdevenir “un país d’exportació”, admeten des dels Mossos d’Esquadra. El Regne Unit, Suïssa, Itàlia i França són alguns dels destins principals del cànnabis català, d’alta qualitat en alguns cultius, referits per la Guàrdia Civil i relacionats amb l’operació de Ripollet (12.000 exemplars comissats). Aquest cos de seguretat relaciona la consolidació de Catalunya com a gran centre productiu a Espanya amb el fet de concentrar més associacions cannàbiques que cap altre territori, que disparen les necessitats de proveïment. Òbviament, però, el gruix dels consumidors és anterior a l’era daurada dels clubs, que han atret molta gent que s’aprovisionava abans clandestinament.

A més, la situació geogràfica de Catalunya és estratègica pel que fa al transport per carretera entre Europa i Àfrica i a les comunicacions entre Espanya i la resta del continent. Un terreny adobat, així doncs, perquè proliferin la producció i el tràfic. (…)

Segons la Federació d’Associacions Cannàbiques Autoregulades de Catalunya (FEDCAC), Barcelona ha arribat a tenir al voltant de 200 clubs cànnabis i Catalunya, uns 400. L’Ajuntament barceloní n’ha localitzat i inspeccionat uns 160 i n’ha tancat una quarantena els darrers mesos. La massa social de la FEDCAC, la principal agrupació de clubs, és de 80.000 persones, però el total de membres de clubs cannàbics a Catalunya supera de ben segur els 150.000 si se sumen aquests amb els dels clubs de la Federació d’Associacions de Cànnabis de Catalunya (CatFAC) i els dels no federats. (…)

A Barcelona, epicentre del fenomen, han tingut lloc les dues grans ofensives de les autoritats, relata Robert Castro, membre de Cannabicas.org, un grup d’advocats activistes partidaris de la legalització del cànnabis. D’una banda, l’Ajuntament va aturar la concessió de llicències d’obertura de nous clubs, decisió que va generar un “efecte contagi”, diu, en altres consistoris catalans. I d’una altra, es va engegar l’operació Sativa, en el marc de la qual la Guàrdia Urbana es va empescar tota classe de petiteses tècniques per tancar clubs, explica Castro. (…)

El projecte de Rasquera va tenir un potent efecte mediàtic i va difondre el concepte de club cannàbic, explica Gabriela Sierra, portaveu de la FEDCAC. La proliferació d’aquestes associacions va posicionar Barcelona com a destí destacat del turisme cannàbic -“l’Amsterdam del sud d’Europa”- i això ha donat lloc, segons Sierra, a actuacions excessives i arbitràries de l’Ajuntament per tal de blindar la ‘marca Barcelona’, rere la qual hi ha grans interessos privats.

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA

(Visited 66 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari