La plataforma Pobresa Zero-Justícia Global ha aprofitat la commemoració del Dia Internacional per l’Erradicació de la Pobresa, el passat 17 d’octubre, per fer una crítica contundent de la política de les administracions públiques per lluitar contra aquesta xacra. “Quan el 17 d’octubre del 2017 clamàvem «Contra la pobresa i les desigualtats, exigim els nostres drets!», poc ens podíem imaginar que un any després els avenços serien tan minsos”, denuncia el manifest elaborat per aquesta plataforma, que agrupa 3.200 organitzacions de l’àmbit de l’acció social, la cooperació, la pau i els drets humans a Catalunya.

El manifest, que es titula Drets vulnerats, pobresa cronificada i desigualtats en augment, recorda que “hi ha realitats que no tenen espera. Les persones han de poder cobrir les seves necessitats bàsiques arreu i en tot moment, però, més enllà d’aquests mínims, cal treballar de manera permanent per construir un ordre social just i equitatiu que garanteixi el compliment universal dels drets humans”. El text denuncia les excuses que algunes administracions addueixen per justificar l’estancament de la lluita contra la pobresa. “Al marge de conjuntures polítiques i de conflictes competencials, els poders públics han de vetllar perquè l’interès general prevalgui i s’imposi per damunt d’interessos particulars, partidismes i estratègies electorals”, s’hi llegeix.

Es denuncia que “tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat hem patit greus retrocessos en el terreny social que, malgrat la suposada recuperació econòmica, no s’han revertit”. Les entitats socials estan cansades de les bones paraules amb què responen els representants públics als seus requeriments i que després no es concretin en accions eficaces i reals. L’argument dels efectes de la crisi econòmica ja no serveix per amagar aquesta ineficàcia.

“Després d’un llarg període de letargia, els discursos tornen a posar sobre la taula les qüestions socials i els pilars de l’Estat del benestar que haurien d’assegurar una vida digna a tothom (salut, educació, serveis socials, habitatge i subministraments bàsics, ingressos mínims, equitat de gènere, treball, acollida i integració...)”, però, tot i que si bé la cohesió i la inversió social apareixen com una prioritat sobre el paper en els discursos polítics, la plataforma considera que “a la pràctica queden totalment desdibuixades”.

La renda garantida de ciutadania va generar moltes il·lusions entre les entitats que la van impulsar. El Parlament la va aprovar després de regatejos i entrebancs considerables per part del grup majoritari a la Cambra, Junts pel Sí. Finalment, però, els impulsors de la iniciativa legislativa popular que va recollir més de 120.000 firmes favorables a aquesta renda van acceptar el redactat de la llei que li va donar vida. Ara, però, aquells impulsors mostren la seva decepció per la lentitud amb què s’està desenvolupant i la quantitat enorme de sol·licituds de la prestació que ha denegat el departament de Treball, que dirigeix Chakir El Homrani.

“L’únic gran avenç assolit darrerament en matèria social, la renda garantida de ciutadania, està molt lluny encara de satisfer les expectatives que va despertar i les deficiències en la seva aplicació han limitat de forma notable el seu abast”, asseguren des de Pobresa Zero-Justícia Global. El Síndic de Greuges ha assumit les reclamacions plantejades contra l’aplicació restrictiva de la llei que va crear la renda garantida de ciutadania i també pressiona el govern de la Generalitat perquè la desenvolupi correctament i no provoqui tantes frustracions com està causant els darrers mesos.


 

LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE D'AQUESTA SETMANA