Ja tenim data: el 15 de setembre

Les més de 120.000 persones que van signar la iniciativa legislativa popular per una Renda Garantida de Ciutadania i totes les que confien en la

És temps de parlar i somiar

“És temps de parlar”. El secretari general del Tribunal Permanent dels Pobles, Gianni Tognoni, va tancar amb aquesta frase la sessió d’aquest organisme “sobre les

Puigdemont inhabilita Balmón i Ros

Podrem llegir aquest titular als nostres mitjans de comunicació d’aquí a uns dies? En teoria, sí. No tinc clar quan pretén el govern català que

El president està trist

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va dir a la reunió del Cercle d’Economia, a Sitges, que “m’entristeix veure com es fan al·lusions a

Perdent suport al món

El govern del Partit Popular li ha ofert al president de la Generalitat que expliqui al Congrés dels Diputats la seva proposta de referèndum sobre

Apadrina una Renda Garantida de Ciutadania

Estic subscrit a diversos xats d’amics i coneguts que s’han convertit en fòrum d’intercanvi de bromes, directrius i reflexions encabides en l’ideari processista. Així me

Procés: joc brut i cossa al cap

Quan jugava a futbol de jove, a nivell més o menys competitiu i professional, al meu equip no practicàvem la dita de “allò que importa

Un Sant Jordi sense llibres patriòtics

Aquest Sant Jordi trobareu poques novetats entre els llibres que parlen del procés independentista, la història de Catalunya que el justifica i el paradís econòmic,

Qui jutja els jutges fatxes?

Perdoneu l’ús del qualificatiu fatxa al titular. El terme s’utilitza com a arma llancívola en el debat polític, de la mateixa manera que s’utilitzen les expressions

La Catalunya malalta

Hi ha parts de les nostres societats que mostren clars símptomes de patir patologies greus. I les exhibeix a través de les xarxes socials. Un

La venjança dels federalistes

Catalunya Ràdio va entrevistar el passat dissabte Pedro Ignacio Altamirano. És un senyor nascut a Málaga, que farà 60 anys el mes d’agost i que

Prenafeta torna a TV3

Hi ha qui creu que mai no se’n va anar del tot. Ni tant sols en els set anys de governs del tripartit d’esquerres. Però

El procés va per dins

Què passarà? Tots ens ho preguntem davant el ritme i el to que està prenent la política catalana els darrers mesos. Ho demanis a qui

Polítics mentiders

Al presidente de la Generalitat, Carles Puigdemont, le preguntaron en Catalunya Ràdio, el 12 de enero, si se reuniría algún día con el presidente del Gobierno, Mariano Rajoy. Contestó que esta reunión era “perfectamente posible”, que estaban discutiendo “qué día y en qué formato” y que preveía que sería en una fecha “no muy lejana”. Si hubiera mirado atrás, la fecha era tremendamente cercana: el día antes, 11 de enero, había comido con Rajoy en el Palacio de la Moncloa.

Después de un mes de elucubraciones sobre si habría una reunión entre los dos presidentes, el diario La Vanguardia desveló, el 22 de febrero, en portada, la gran mentira de Puigdemont. La portavoz del gobierno catalán, Neus Munté, se había añadido a la fiesta de las falsedades. El día anterior había afirmado que no había habido reuniones secretas entre ambos. El titular de la noticia que publicó El Periódico el 21 de febrero sobre la rueda de prensa posterior a la reunión del gobierno de la Generalitat rezaba: “Munté: No ha habido reuniones secretas”. El de portada de La Vanguardia el 22 de febrero era: “Rajoy y Puigdemont se vieron en La Moncloa el 11 de enero”.

Rajoy, Puigdemont y Munté mintieron. ¿Y?

Pues, nada. Que los tres siguen a lo suyo como si no hubiera pasado nada.

Rajoy también escondió la existencia de la reunión, aunque no ha tenido que disimular tanto como los dirigentes catalanes porque fuera de Cataluña no está todo el mundo pendiente del diálogo entre los dos gobiernos. Además, ya nos tiene acostumbrados a hablar a través pantallas de plasma o salir por peteneras cuando le inquieren sobre temas que le desagradan.

Una de dos: o la mentira se tolera en política o hay alguna razón de vida o muerte que la justifique. No parece que negar la existencia de una reunión de este estilo pueda justificarse en base a algún ‘secreto de Estado’ que se me escapa.

Tengo la sensación de que me han tomado el pelo.

Y vista la alegría y la impunidad con que se ha encajado este episodio, el descrédito de la política catalana es total.

¿Tiene sentido que los periodistas sigan haciendo preguntas al presidente de la Generalitat y a la portavoz de su gobierno si saben que son capaces de mentir y quedarse tan anchos?

Donald Trump tiene buenos discípulos en Cataluña. El siguiente paso es prohibir el acceso a las ruedas de prensa a los medios de comunicación que no son de la cuerda presidencial.

Prou excuses i menys xovinisme

Al govern de la Generalitat no li ha agradat gens la independència de criteri amb què han volgut actuar els organitzadors de la campanya “Casa