La selecció espanyola va disputar dilluns passat el partit de vuitens de final del Mundial 26 al Dallas Stadium d’Arlington, segons l’ha batejat la FIFA, tot i que també és conegut com l’AT&T, seu dels Dallas Cowboys de l’NFL i inaugurat abans com a Cowboys Stadium el 2009 amb un cost de 1.150 milions de dòlars.
El colós escenari, completament cobert i excepcionalment climatitzat, obre els 365 dies de l’any i acull tota mena d’esdeveniments: futbol americà, soccer, el popular WrestleMania de lluita lliure nord-americana i, és clar, concerts de Taylor Swift, Guns N’ Roses, Paul McCartney, Jonas Brothers o el popular cantant de country George Strait.
Aquest AT&T de Dallas i altres instal·lacions que els aficionats han pogut gaudir, tant en directe com arreu del món a través de les transmissions del Mundial, impressionen perquè són obres d’arquitectura i enginyeria avançada per a la seva època, com aquest estadi en concret, amb flexibilitat d’aforament —entre 80.000 i 100.000 espectadors, segons el tipus d’esdeveniment— i una estètica en què destaquen els seus dos arcs de 91 metres d’alçada i un sostre retràctil capaç d’obrir-se i tancar-se en deu minuts.
El sistema pot segellar el recinte i mantenir una temperatura interior ideal, a resguard dels registres extrems de la ciutat de Texas a l’estiu i a l’hivern. També el distingeixen 1.075 metres quadrats de superfície de pantalles gegants LCD d’alta definició.
Comparat amb les prestacions, comoditats, funcionalitat, disseny, acabats i l’espectacularitat inherent al seu ús i gaudi, també pel que fa a rendibilitat i capacitat de competir amb altres estadis per acollir alguna cosa més que partits de futbol, el futur Spotify Camp Nou de Joan Laporta no arribarà a aquest nivell d’excel·lència, tot i que costarà força més diners segons les desviacions que ja es contemplen.
El Barça, a més, ja pateix les nefastes conseqüències financeres de més de dos anys de demora en la possibilitat d’iniciar l’explotació de l’estadi blaugrana, especialment de les zones VIP.
Millores
Tot i que serà igualment un colós en aparença, forjat sobre un monumental esquelet d’acer, i presentarà millores evidents en alguns aspectes respecte al Camp Nou de fa cinc anys, ni quan estigui del tot acabat podrà ser considerat el millor estadi del món tal com es repeteix en aquesta cantarella de la directiva per justificar la turmentada, caríssima i deficient reforma de l’estadi blaugrana obra de Limak.
Els mateixos aficionats blaugrana que ja han tornat a casa seva de Les Corts admeten que la visibilitat del ‘soterrani’ de la primera graderia no s’ha rectificat, com sí que constava en el projecte original. Els accessos a aquesta zona presenten riscos per als espectadors una mica alts i, en general, els acabats no són de primera qualitat, a més de constatar-se que en els moments de més circulació s’hi aglomeren persones perillosament i que ha empitjorat ostensiblement la fluïdesa del pas a portes i passadissos no gaire amples ni transitables en algunes zones.
Amb tot, una de les decepcions més grans ha estat comprovar que, malgrat una amplitud més gran de les boques, els seients són encara més estrets, incòmodes i de pitjor accés que els d’abans.
Els abonats de tota la vida, de fet, no han tornat en massa com s’esperava perquè el boca-orella dels primers neo-ocupants ha provocat un efecte de compàs d’espera, apuntalat per l’increment substancial dels preus, per sobre de l’IPC com marquen els estatuts, i la mala acceptació del mecanisme d’assignació i cessió de la plaça a cada partit, aleatori, tardà, complicat i de pitjor qualitat, en general, que les destinades als turistes i visitants.
L’Spotify Camp Nou no podrà competir, en cap cas, amb els estadis d’aquest Mundial que estan deixant unes imatges de confort, serveis i comoditat insuperables en joies com l’esmentat AT&T de Dallas, el SoFi Stadium de Los Angeles, també tancat i considerat l’estadi tecnològicament més avançat del torneig i referent mundial en hospitalitat prèmium, el Mercedes‑Benz Stadium d’Atlanta, de sostre retràctil i sofisticada oferta VIP, l’Arrowhead Stadium de Kansas City i l’NRG Stadium (Houston Stadium), conceptualment únics pel seu aïllament, capacitat màxima i usos múltiples per a qualsevol tipus d’esdeveniment, data i hora.
Els estadis més semblants, d’estructura oberta, també han transmès als espectadors sensacions immillorables com el Hard Rock de Miami o el Lumen de Seattle, mentre que, de manera demostrada, el MetLife Stadium de Nova Jersey, seu de la final, i l’Azteca de Mèxic de la inauguració també ofereixen aquesta atmosfera i personalitat única d’instal·lacions excepcionals.
Invents de Laporta
El nou Camp Nou mereixeria, per història i prestigi, poder competir en aquesta gran lliga dels estadis del món amb aquell atractiu que, en el seu moment, prometia el disseny original, fruit d’un concurs arquitectònic internacional, amb l’arranjament de la primera graderia, les zones VIP a una distància ideal per a una explotació milionària i una estructura de formigó que hauria permès el marcador i pantalla gegant circular i el mirador de 360° al cel de l’estadi, a més de la seva perfecta integració al barri, sense barreres ni desnivells ni esglaons des de la Diagonal fins a la Travessera de les Corts.
Els invents de Laporta, pel seu caprici i la seva obsessió neroniana de governar pensant només a destruir el passat i la memòria del mateix Barça abans de la seva presidència, han vulgaritzat, precisament per estalviar en materials, el projecte final d’un nou estadi que ja es veurà si acaba apareixent al rànquing dels millors estadis del món quan estigui acabat.
Més enllà d’una capacitat rècord obtinguda a còpia d’escurçar els seients i la separació entre ells, en oberta oposició a les tendències actuals del màxim confort per a l’espectador en aquest tipus de grans escenaris i espectacles.
De moment, el Bernabéu apareix al top cinc mundial després d’una reforma que ha seguit les directrius de les seus d’aquest Mundial en matèria d’instal·lacions i serveis que combinen l’excel·lència de l’alta gamma amb l’estètica de graderies àmplies, festives i localitats on fins i tot ballar forma gairebé obligada part de l’espectacle. A les grades de l’Spotify Camp Nou, només hi ha lloc per aplaudir Lamine Yamal. Per ballar, a Luz de Gas, seria la recomanació de Laporta.