La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va anar a Mèxic a primers de maig i va provocar les ires de la presidenta del país, Claudia Sheinbaum, i de gran part de la ciutadania mexicana, en afirmar que Hernán Cortés va civilitzar el país després de conquerir-lo. El músic Nacho Cano, que acompanyava Díaz Ayuso en aquest viatge, va dir que “si no fos per Hernán Cortés, no existiria Mèxic. Igual que sense Crist no existiria el cristianisme… això és així, t’agradi o no t’agradi”. Ni la presidenta de la comunitat madrilenya ni el seu amic músic havien llegit el llibre La conquesta catalana de Mèxic, publicat el passat setembre per l’Institut Nova Història que atribueix a un noble català la conquesta del país i la derrota dels azteques.
En aquest llibre, el químic Carles Camp, president de la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya, assegura que el veritable conqueridor “no va ser un humil aventurer castellà, sinó un membre destacat de la casa reial catalana”, segons s’afirma a la seva contraportada. “I si tot el que sabem sobre la conquesta de Mèxic fos una gran ficció?”, es pregunta Camp. “La versió oficial ens presenta Hernán Cortés com un plebeu extremeny, fill d’un pagès pobre, amb escassa formació i sense recursos. I, tanmateix, aquest home, sempre segons la història tal com ens l’han venuda, organitza pel seu compte una expedició militar d’envergadura, amb vaixells, cavalls, artilleria i centenars d’homes, mantinguts durant mesos. I després, amb audàcia, astúcia i molta sort, derrota l’imperi azteca, protagonitzant una de les gestes militars més sorprenents i impressionants de tots els temps”, es recull a la promoció del llibre que, tot seguit, es pregunta: “Però… és realment creïble aquesta història?”.
“Una tesi radicalment nova”
Carles Camp no se la creu i a la seva investigació “qüestiona el relat tradicional i aporta una tesi radicalment nova”, la de que Mèxic va ser conquerit per un noble català. Justifica la seva conclusió aportant “proves sorprenents i ben documentades, com l’anàlisi del seu escut d’armes –on figuren les de la Casa de Barcelona- i els alts càrrecs que ocupà, reservats exclusivament a la noblesa més poderosa”.
La conquesta catalana de Mèxic ha estat editat per Librooks, que el considera “una obra valenta i reveladora que convida a repensar la història amb ulls crítics, on el lector trobarà una reconstrucció rigorosa que no et deixarà indiferent”. Aquesta editorial ha publicat diversos llibres d’investigadors de l’Institut Nova Història com Cristòfor Colom i l’Amèrica Catalana, de Jordi Bilbeny, Descoberta i conquesta catalana d’Amèrica, d’ Enric Guillot, o El secret de la V baixa. Un manual d’història de la nació catalana, de Víctor Cucurull. Cucurull ha defensat una tesi diferent de la Carles Camp pel que fa a la conquesta de Mèxic. Segons ell, Hernán Cortés era català.
L’Institut Nova Història es defineix com “una Fundació d’estudis i recerca sobre de la tergiversació de la història que Catalunya i els antics regnes de la corona catalano-aragonesa van patir -i pateixen encara-, per part de la corona castellana, corona que va acabar apropiant-se del poder de la monarquia hispànica”.