La Fiscalia ha presentat un escrit al Tribunal d’Instància de Martorell per oposar-se a la retirada de les mesures cautelars imposades a Jonathan Andic per la mort del seu pare, l’empresari Isak Andic, el desembre del 2024. El jutjat va imposar una fiança d’un milió d’euros, li va retirar el passaport, li va prohibir viatjar a l’estranger i l’obligava a presentar-se personalment al jutjat cada setmana.
La defensa, en un extens recurs, va demanar retirar aquestes cautelars, però la Fiscalia ara s’ha oposat, basant-se en els indicis que apunten a una mala relació entre pare i fill, als informes sobre la caiguda i al risc de fugida del fill gran de l’empresari.
L’escrit de la fiscal intenta desmuntar, un a un, els arguments de la defensa, que miraven de contrarestar els arguments de la jutgessa per dictar les mesures cautelars. El Ministeri Públic justifica el manteniment de les mesures cautelars pels indicis existents en el sumari, derivats sobretot dels informes dels Mossos d’Esquadra, l’anàlisi de la geolocalització i el contingut del telèfon mòbil de la víctima, del registre de trucades fetes per l’investigat en el moment dels fets i de l’informe tècnic fotogràfic de l’escena del crim.
Sobre la relació i el risc de fugida
Segons la Fiscalia, els missatges entre pare i fill contradiuen la «suposada bona relació» que Jonathan sosté que tenia amb el seu pare. Els informes policials, addueix alhora, també contradiuen la versió de l’investigat sobre la manera i les circumstàncies en què es va produir la caiguda d’Isak Andic.
Per acabar, l’escrit també rebutja que no existeixi el risc de fugida, com al·legava la defensa, ja que té en compte «l’altíssima capacitat econòmica» del fill del qui va ser l’home més ric de Catalunya, i la important pena de presó que podria suposar-li ser considerat culpable d’homicidi.
Arguments de la defensa
Per la seva banda, la defensa al·legava que els informes policials eren esbiaixats, i intentava contrarestar cadascun dels arguments de la policia, la Fiscalia i la jutgessa instructora. Per justificar els seus arguments, demanava a l’Audiència de Barcelona que tingui en compte les tres declaracions de Jonathan, l’última al jutjat com a investigat i les dues primeres davant dels Mossos com a testimoni. També els informes policials, les transcripcions de les converses amb el telèfon 112, els Bombers i el SEM, un informe mèdic i del detectiu privat Francisco Marco, i diverses declaracions testificals de l’entorn del fill del magnat, com les seves dues germanes o Toni Ruiz, la mà dreta de l’empresari.
La defensa al·legava que cap informe policial o forense estableix que la caiguda va ser provocada i aporta informes pericials propis que expliquen que la caiguda «en tobogan» no significa que sigui causada per una altra persona. També aportava informes mèdics del pare que diuen que tenia artrosi als dos genolls, que li podia haver causat la caiguda i la falta de reacció. En últim lloc, aportava un vídeo on es veu l’empresari caure mesos abans en una visita professional, i conclou, com els mateixos agents de la unitat de Muntanya dels Mossos, que no es pot afirmar que la caiguda fos provocada.