Catalunya renovarà els parcs eòlics. Malgrat la reducció en un terç del nombre d’aerogeneradors en els parcs eòlics que arribin al final de la seva vida útil, els seus substituts generaran un 30% més d’energia.
El Govern català ha aprovat la renovació dels parcs eòlics. Serà un procés gradual, doncs la substitució dels aerogeneradors permetrà canviar-los per tecnologia d’última generació, que és més eficient i de més potència unitària.
El document aprovat pel Consell Executiu apunta que 46 dels 52 parcs eòlics existents arribaran al final de la seva vida útil durant la pròxima dècada, fet que obliga a abordar-ne la renovació de manera ordenada.
Aquest procés esdevé clau, no només per mantenir la producció actual, sinó per augmentar-la i contribuir als objectius energètics fixats per a 2030 i 2050.
Aquesta renovació tindrà un impacte territorial especialment rellevant en comarques amb alta concentració de parcs, com la Terra Alta, el Baix Ebre, l’Anoia, Garrigues i Baix Camp, on la reducció d’aerogeneradors pot superar el 67% en tots els casos.
850 aerogeneradors en 52 parcs
Catalunya compta actualment amb 1.418 MW de potència eòlica instal·lada, repartits en 52 parcs que sumen uns 850 aerogeneradors i generen al voltant de 2.800 GWh anuals, aproximadament el 5% de la demanda elèctrica.
Tot i això, bona part d’aquestes instal·lacions es van posar en marxa fa més de 20 anys, amb tecnologies de menys d’1 MW per turbina, molt allunyades dels estàndards actuals d’uns 6 MW, fet que evidencia el marge de millora existent.
Davant d’aquest escenari, l’informe preveu la creació d’un grup de treball de renovacions de parcs, liderat per la Direcció General d’Energia, i una taula de seguiment amb participació del Govern català, el sector i els promotors.
Aquests espais serviran per agilitzar la tramitació, identificar obstacles i fer seguiment dels projectes en curs.
L’informe també estableix que, en l’anàlisi de l’efecte acumulatiu de parcs eòlics per autoritzar noves instal·lacions, es tindrà en compte el nombre d’aerogeneradors resultants de les renovacions, amb l’objectiu de reduir progressivament la pressió visual i territorial.
Finalment, es preveu que en els processos de desmantellament dels parcs antics es prioritzi la millor opció ambiental, tenint en compte la restitució dels espais, la gestió dels materials i l’impacte global sobre el territori, per assegurar que la transició energètica es fa amb el màxim rigor ambiental.
Aquest informe s’ha elaborat a petició del president de la Generalitat, Salvador Illa, en el marc de la Comissió Interdepartamental de Transició Energètica per informar-ne els membres del Govern.
Menys molins, més energia
La repotenciació permetrà avançar cap a un model molt més eficient. Segons les estimacions recollides, es podria passar de 756 aerogeneradors a només 240, és a dir, eliminar 516 molins, amb una reducció del 68%.
Tot i això, la potència instal·lada es podrà mantenir o fins i tot augmentar fins a un 5%, i la producció energètica creixerà de manera significativa, passant de 2.470 GWh a 3.244 GWh anuals, un increment del 31%.
Aquest guany s’explica per l’eficiència més gran dels nous aerogeneradors i per la seva capacitat de produir energia durant més hores l’any.
Aquest canvi també tindrà efectes positius sobre el paisatge: menys molins, més espaiats i més ben integrats en el territori, amb una reducció de la saturació visual. A més, l’ampli espai entre turbines pot afavorir el pas de fauna i reduir l’impacte sobre la biodiversitat en comparació amb els parcs més densos actuals.