Quan se li retreu la seva escassa presència al Parlament, Sílvia Orriols acostuma a recordar que no és només diputada: també és alcaldessa de Ripoll. La líder d’Aliança Catalana ha justificat en diverses ocasions la seva limitada activitat parlamentària argumentant que compatibilitza l’escó amb la gestió del consistori.
Però és precisament a Ripoll on han començat a acumular-se alguns dels principals interrogants sobre la capacitat de gestió del seu govern. L’últim episodi fa dies que s’arrossega. Durant el ple municipal, Orriols va anunciar que l’Ajuntament havia rebut la confirmació oficial d’una pròrroga fins al 31 de desembre de 2026 per executar les obres de transformació de la Nau del Pla en una residència per a gent gran. Sense aquesta ampliació, gestionada pel govern de Salvador Illa, el municipi s’arriscava a perdre una subvenció europea de 2,7 milions d’euros, la més gran concedida mai a Ripoll.
La notícia ha estat rebuda com un alleujament per al consistori, i objectivament ho és. Però també deixa sobre la taula una pregunta incòmoda: si ha calgut una pròrroga extraordinària per garantir la continuïtat del projecte, fins a quin punt la seva gestió ha estat a l’altura de la magnitud de la inversió que hi havia en joc?
La subvenció que es va acostar al precipici
La Nau del Pla s’ha convertit en una de les principals batalles polítiques del mandat. El projecte, destinat a convertir una antiga fàbrica en una residència per a gent gran, està finançat amb fons europeus Next Generation i està cridat a transformar un dels equipaments més importants de la vila.
Tanmateix, durant mesos, l’ombra d’una possible pèrdua dels fons ha planat sobre el consistori. Licitacions desertes, modificacions del projecte inicial, terminis cada vegada més ajustats i advertiments constants de l’oposició han alimentat el temor que Ripoll acabés deixant escapar una inversió històrica.
Diversos grups municipals han acusat el govern d’Orriols de posar en risc una oportunitat difícilment repetible per al municipi. El debat va anar escalant a mesura que s’acostaven els terminis fixats pels organismes gestors dels fons europeus i augmentaven els dubtes sobre la capacitat real de completar les obres dins el calendari previst.
Finalment, la concessió d’una pròrroga fins al 31 de desembre ha allunyat el risc immediat de perdre els 2,7 milions d’euros. La decisió permet al govern municipal guanyar temps per executar les obres, però no esborra els mesos d’incertesa que han envoltat el projecte ni el debat polític generat al voltant de la seva gestió.
No és el primer ensurt
El cas de la Nau del Pla no és l’únic episodi relacionat amb subvencions que ha hagut d’afrontar el govern municipal durant aquest mandat. L’abril de 2024, el grup municipal Som-hi Ripoll va denunciar que l’Ajuntament havia perdut una subvenció de 59.000 euros destinada a les franges perimetrals de protecció contra incendis. Segons l’oposició, la pèrdua es va produir després que el consistori no aconseguís completar els tràmits necessaris dins els terminis establerts.
La subvenció es va acabar perdent, però això no va eliminar l’obligació legal d’executar les franges de protecció contra incendis. De fet, mesos després, el mateix Ajuntament va haver d’impulsar el projecte igualment, ja sense disposar d’aquell finançament extern.
Els dos casos tenen dimensions molt diferents. Però comparteixen un element comú: la dificultat per gestionar projectes vinculats a subvencions sotmeses a terminis estrictes i procediments administratius exigents.
La paradoxa d’Orriols
Mentre Aliança Catalana construeix bona part del seu discurs sobre la idea de l’eficiència, la gestió i el sentit comú davant dels partits tradicionals, alguns dels projectes més importants del mandat han acabat envoltats de retards, advertiments i controvèrsies administratives.
La pròrroga concedida per la Generalitat de Catalunya permet respirar al govern municipal i manté viu el projecte de la futura residència. Però també evita que una situació compromesa desemboqui en un fracàs polític de grans dimensions. Si Ripoll hagués acabat perdent els 2,7 milions de la Nau del Pla, la responsabilitat hauria perseguit el govern d’Orriols durant tota la legislatura.
La concessió d’aquest nou marge de temps permet al consistori evitar aquest escenari. Però també situa l’executiu municipal davant d’una prova definitiva. Després de mesos de retards, advertiments i controvèrsia política, ja no hi haurà marge per atribuir eventuals problemes als terminis heretats o a la complexitat administrativa del projecte.
La residència de la Nau del Pla s’ha convertit en un examen de gestió en tota regla. I el resultat acabarà determinant una part important del balanç polític d’Orriols com a alcaldessa de Ripoll.