El Govern català ha decidit emprendre les accions perquè Catalunya tingui dos nous parc naturals, l’Albera i Montsec, que s’afegiran als 17 actuals, i a més ampliarà la protecció sobre el de l’Aiguamolls de l’Empordà i el del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter.
La creació del Parc Natural de l’Albera donarà resposta a una reivindicació territorial i permetrà impulsar un projecte compartit que compatibilitzi la conservació del patrimoni natural i cultural amb les activitats socioeconòmiques locals.
Es vol que l’existència d’aquest parc i la seva gestió esdevingui un motor de dinamització social i econòmica, i un model de desenvolupament sostenible per a la zona. Un total de 19 municipis van presentar el 2023 mocions per impulsar la creació del parc natural: Agullana, Biure, Cantallops, Capmany, Colera, Espolla, Figueres, Garriguella, la Jonquera, Llançà, Masarac, Mollet de Peralada, Palau-saverdera, Peralada, Portbou, Rabós, Sant Climent Sescebes, Vilajuïga i Vilamaniscle, així com al Consell Comarcal de l’Alt Empordà, la Diputació de Girona i a la Delegació territorial del Govern a Girona.
El sistema natural de l’Albera encaixa amb la figura de parc natural. La seva declaració establirà un règim específic de protecció ordenació i gestió de l’àmbit territorial de l’Albera, on s’han documentat 36 hàbitats d’interès comunitari, tant marins com terrestres, dels quals cinc són prioritaris.
La zona acull una gran varietat de flora i fauna catalogada, incloent-hi espècies amenaçades segons normatives catalanes, espanyoles i europees. A més, presenta una geodiversitat notable amb roques paleozoiques, granits, tonalites i sistemes de falles que afavoreixen surgències termals i un patrimoni històric i cultural vinculat a aquest paisatge.
Serra del Montsec, prepirineu central
La creació del futur Parc Natural del Montsec vol dotar de la protecció suficient aquest espai amb elevats valors naturals, culturals i paisatgístics. La Serra del Montsec constitueix l’espai més representatiu del Prepirineu central català, on destaquen la presència de diverses plantes endèmiques i una gran diversitat de fauna invertebrada única.
L’abundància de cingleres i de coves i avencs permeten el desenvolupament d’una notable fauna cavernícola, en alguns casos ben singular a Catalunya. En especial, acull més de la meitat de les espècies catalanes de quiròpters i constitueix una de les àrees d’hivernada més important a Catalunya del rat penat de cova.
Pel seu caràcter de transició, atesa la interacció entre els components mediterranis, predominants, i els eurosiberians fa que hi trobem espècies de característiques tan diferents com, per exemple, la fagina, de caràcter mediterrani, o la marta, de caràcter eurosiberià.
No disposar de règims de protecció o gestió específics o ajustats al seu grau d’importància i de vulnerabilitat, pot dificultar la conservació a llarg termini d’aquests valors naturals més sensibles, la prevenció dels impactes acumulatius o l’aplicació de mesures de gestió adequades als seus valors i al seu estat de conservació.
El 2023 es va iniciar una campanya de recollida d’adhesions entre una vintena d’entitats ambientalistes i excursionistes per reclamar la declaració del Montsec com a parc natural. Paral·lelament, entre els anys 2024 i 2025, 10 municipis van presentar mocions per impulsar-lo, concretament: Alòs de Balaguer, Àger, Artesa de Segre, EMD de Baldomar, Les Avellanes i Santa Linya, Sant Esteve de la Sarga, Talarn, Llimiana, Gavet de la Conca, Tremp i Castell de Mur.
La declaració donarà resposta al reclam del territori d’impulsar un projecte territorial comú basat en un espai natural de protecció especial amb un model de sostenibilitat forta que englobi tots els municipis de l’àmbit del Montsec.
Més protecció
A més, el Govern català impulsa l’ampliació de la protecció dels parcs naturals dels Aiguamolls de l’Empordà i del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter. Amb aquests plans es posa sobre la taula dictaminar les regles del joc del que és admissible en els Parcs Naturals, un calendari i un programa d’inversions, i es facilita a usuaris i visitants conèixer la normativa dels espais naturals.
En el cas dels Aiguamolls de l’Empordà, el pla de protecció va ser derogat l’any 2020, mentre que el Montgrí, Illes Medes i Baix Ter no disposa d’aquesta figura d’ordenació.
En aquest context, s’aprofita per analitzar possibles millores dels àmbits d’aquests espais naturals protegits. L’objectiu és garantir una protecció equilibrada i funcional del conjunt de l’espai natural, preservar-ne els valors naturals, millorar-ne la connectivitat i reforçar-ne la coherència territorial i ecològica de l’espai.
Discrepància
Als Aiguamolls de l’Empordà es vol corregir la discrepància entre els límits de l’Espai Natural Protegit (EIN) i de la Xarxa Natura 2000 amb els límits de l’actual Parc natural, ja que hi ha diversos sectors adjacents a la delimitació vigent que queden fora de l’empara de la protecció i gestió específiques del Parc Natural.
A més, es valora la incorporació de nous sectors amb característiques ambientals i paisatgístiques assimilables a les del Parc Natural i que poden contribuir positivament en termes de representativitat i millora de funcionalitat i gestió.
Finalment, fora de l’àmbit de les reserves ja declarades, s’identifiquen zones que presenten una elevada singularitat biològica i presència d’hàbitats fràgils, rars o especialment sensibles que resulta convenient protegir de forma més específica per garantir-ne la preservació.
Singularitat biològica
Respecte al Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, s’han detectat zones adjacents al parc que ara no estan protegides. També es troben àrees, dins del mateix àmbit del parc, que no disposen d’un nivell de protecció suficient atesa la seva singularitat biològica i la presència d’hàbitats fràgils o rars.
Tot i ser dins del perímetre protegit, aquests sectors no disposen d’un instrument de protecció específica, com podria ser la reserva natural parcial que asseguri la conservació a llarg termini dels seus valors.