Col·lectius feministes de Catalunya han commemorat el 50è aniversari de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades el maig de 1976 al Paranimf de la Universitat de Barcelona (UB), en un acte que ha reunit referents del feminisme històric, activistes actuals i noves generacions per reflexionar sobre l’evolució del moviment i els seus reptes.
La commemoració, celebrada al mateix espai que fa mig segle va acollir milers de dones en plena Transició, s’ha concebut com un exercici de memòria política i de continuïtat del moviment feminista a Catalunya, amb la voluntat explícita de connectar el “moment fundacional” del 1976 amb els debats del present i les perspectives de futur.
Impulsades per la professora de la UB Lola G. Luna, la Comissió Moviment Dones Feministes i coorganitzada amb el Partit Feministas al Congreso (PFAC), les jornades s’han dividit en tres taules rodones que han articulat un relat intergeneracional del feminisme català.
Memòria viva del 1976: la taula de l’“Ahir”
La primera taula ha estat dedicada al record de les Jornades del 1976, que van reunir prop de 4.000 dones i van suposar un punt d’inflexió en la visibilització del feminisme després de la dictadura franquista. Hi han participat figures vinculades a aquell moment fundacional com Anna Mercadé, que ha reflexionat sobre «com es van organitzar les Jornades Catalanes de la Dona», i Magda Oranich, que ha exposat «la lluita de les dones per els seus drets durant la dictadura franquista, la transició fins a l’actualitat».
També han participat en la taula Ahir Pilar Aguilar, que ha recuperat la perspectiva de «les que no vam assistir a les Jornades»; Gemma Cánovas, que ha reflexionat sobre «la misogínia visible i subjacent en lo social»; i Victòria Sendón, amb la seva intervenció titulada «Sense filtres».
La impulsora de l’esdeveniment Lola G. Luna no va poder assistir-hi, però Gracia Medina va llegir la seva intervenció «Recuerdos para el Porvenir«.
El feminisme en disputa: la taula de l’“Avui”
La segona taula ha abordat el moment actual del feminisme, amb la participació de Sílvia Carrasco, Juana Gallego, Amparo Mañés, Isabel P. Molina i Amelia Tiganus.
El debat ha girat entorn dels principals conflictes i debats contemporanis del moviment, amb especial atenció a les tensions internes del feminisme i a qüestions com la definició del subjecte polític del feminisme —les dones— i els impactes de les polítiques públiques en àmbits com la prostitució i la igualtat.
Carrasco ha parlat de «l’ofensiva queer contra els drets de les dones»; Gallego ha reivindicat que, 50 anys després de les primeres jornades, «les dones seguim en lluita»; Mañés ha explicat la importància del feminisme «per a un canvi polític real»; Molina ha repassat les diverses onades feministes fins a l’actualitat i Tiganus ha advertit de «la mutació del sistema prostitucional» amb relació a les xarxes socials.
En aquest marc, s’han exposat visions crítiques amb determinades derivades legislatives i socials recents, així com la necessitat de mantenir un feminisme “radical, crític i transformador”.
Mirada al futur
La tercera taula, sota el títol “Futur”, ha reunit veus com les de Jessica Fillol, Laura Hedo, Olga Martín, Carla Povill i Sandra Sedano, amb l’objectiu d’analitzar els reptes del moviment en les noves generacions.
Les intervencions han posat el focus en la necessitat de reforçar la transmissió intergeneracional del feminisme, així com en el paper de l’educació com a eina clau per a la transformació social, sobretot en un context en el qual l’extrema dreta pren força i els drets de les dones tornen a estar amenaçats.
Fillol ha advertit de «com la ultradreta capitalitza la manca d’esperances de futur dels joves», mentre que Martín i Povill han exposat diverses propostes i reptes de futur per al feminisme. Per la seva banda, Hedo i Sedano han destacat «els reptes actuals de la coeducació» i el seu impacte en l’alumnat.
Cloenda simbòlica
La jornada ha estat inaugurada per Magda Oranich, qui també va participar en les Jornades del 76 i que ha simbolitzat la connexió entre el feminisme de la Transició i l’actual. També s’ha projectat l’únic reportatge sobre les primeres Jornades, emès el 15 de juny del 1976, i s’ha presentat una exposició de fotografies inèdites de les Jornades del 1976, obra de Pilar Sentís, que aporta un testimoni visual directe d’aquell moment històric.
Un dels moments destacats ha estat la interpretació per part de l’actriu Teresa Soria Ruano del discurs de Clara Campoamor davant les Corts el 1931, en defensa del sufragi femení, un monòleg que ha precedit el tancament de les Jornades d’enguany, de la mà de la cantautora Marina Rossell, que ja havia participat a les Jornades del 1976. Rosell ha interpretat peces com La gavina i Si me quieres escribir, acompanyada de les assistents a l’acte.
Les Jornades Catalanes de la Dona de 1976 van suposar una fita en la història del feminisme català, en un context de sortida de la dictadura i de mobilització social massiva. Cinquanta anys després, la commemoració ha servit per reivindicar aquell llegat i reafirmar la vigència del debat feminista com a espai central de transformació social.