Pere Aragonès s’ha convertit en l’expresident de la Generalitat que més recursos va utilitzar durant el 2025, el seu primer any complet amb oficina oficial. Segons les memòries anuals publicades al Portal de la Transparència, Aragonès va destinar 43.205 euros a la seva activitat institucional, superant Artur Mas, que havia encapçalat aquesta llista els darrers tres exercicis.
Tot i l’activitat de la seva oficina als Jardins de Pedralbes, Aragonès va renunciar al setembre al seu sou públic per incorporar-se a l’empresa hotelera familiar. En el detall de les seves despeses, destaquen els 17.450 euros en seguretat i 13.500 euros per al desenvolupament del seu lloc web. Durant l’any, va mantenir una intensa agenda internacional amb viatges a Berlín, Nova York i Istanbul, a més de realitzar més de seixanta reunions presencials.
Per la seva banda, Artur Mas se situa en segona posició amb 41.216 euros, una xifra lleugerament inferior a la de l’any passat, on la partida principal va ser el seu videopòdcast ‘A favor de la política’.
Puigdemont, en mínims històrics
A l’extrem oposat es troba Carles Puigdemont, la despesa del qual ha caigut fins als 628 euros, la xifra més baixa registrada fins ara. Aquesta quantitat es limita a premsa i dominis d’internet, ja que no computa despeses de desplaçament ni allotjament.
La seva oficina reitera que el Departament d’Interior continua sense autoritzar el servei de seguretat que li pertocaria per llei i que la seva seu a Brussel·les, en ser un edifici de la Generalitat, no genera costos addicionals de lloguer.
Repunt moderat de Montilla i Torra
Tant José Montilla com Quim Torra han experimentat un lleuger increment en les seves factures anuals, al voltant dels mil euros cadascun. Montilla va gastar 34.837 euros, destacant el manteniment de la seva web i despeses en ornaments per a l’oficina. Torra, amb 16.890 euros, va centrar part de la seva activitat en la batalla jurídica al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i en una agenda amb setanta actes oficials i setze visites pel territori català.
Les excepcions: Pasqual Maragall i Jordi Pujol
Finalment, les memòries recorden que no tots els perfils són comparables. Pasqual Maragall rep una dotació directa per atendre necessitats derivades de la seva malaltia (Alzheimer) des del 2020. D’altra banda, Jordi Pujol continua sent l’únic expresident sense estructura d’oficina ni sou, arran de la seva renúncia l’any 2014 després de fer pública la deixa del seu avi a l’estranger.
Cal recordar que aquestes xifres no reflecteixen el cost total real de les oficines. El pressupost de la Generalitat assigna un màxim de 60.000 euros per a activitats externes (viatges, actes i seguretat), però és el Departament de la Presidència qui assumeix directament els costos de personal, lloguer i manteniment ordinari. Fins ara, cap dels expresidents ha esgotat el topall màxim legal assignat per a les seves tasques de representació.