En un bar que serveix menjar dins del Fòrum Zhongguancun 2026 a Pequín, els visitants fan cua, no per ser atesos per un xef famós, sinó per un equip de cambrers robot. Un robot enfila amb precisió mecànica els dolços d’arç arrebossats amb sucre. Un altre prepara el cafè. Un tercer s’encarrega de prendre la comanda. Un quart utilitza ambdues mans per combinar el cafè i les postres en un menú complet i el serveix als clients.
No hi ha intervenció humana. Un sistema de control central gestiona tot el procés. Els clients demanen un menú de cafè i postres escanejant un codi QR, i dos minuts després una veu els avisa perquè el recullin.
Segons l’Acadèmia d’Intel·ligència Artificial de Pequín, el primer dia de l’esdeveniment el bar robòtic va atendre més de 100 comandes. Els robots, procedents de diferents empreses, funcionen mitjançant una plataforma tecnològica unificada que gestiona tot el procés, des de la comanda fins al lliurament final.
L’institut ha afirmat que aquesta plataforma permet que els robots passin de treballar de manera aïllada a col·laborar entre ells, evolucionant de la “intel·ligència de màquina única” cap a una “intel·ligència d’eixam”. Aquest concepte implica que múltiples sistemes autònoms poden coordinar-se i prendre decisions conjuntes, millorant l’eficiència i la capacitat de resposta que existia fins ara en aquesta nova tecnologia.
Aquesta escena ofereix una visió del desenvolupament vertiginós de la indústria de la intel·ligència artificial (IA) a la Xina, on les aplicacions estan deixant enrere les pantalles digitals per integrar-se plenament en el món físic. Això transforma la IA en un motor clau del creixement econòmic de qualitat, amb impacte directe en sectors tradicionals i emergents.
Noves formes d’economia intel·ligent
L’informe de treball del Govern xinès d’aquest any ha destacat, per primera vegada, la necessitat de crear “noves formes d’economia intel·ligent” i de continuar aprofundint i expandint la iniciativa “IA plus”. Aquest concepte fa referència a la integració transversal de la intel·ligència artificial en tots els sectors productius, des de la indústria fins als serveis.
Les “noves formes d’economia intel·ligent” representen una evolució de l’economia digital, impulsada per una integració profunda de la IA. No es tracta només d’utilitzar la tecnologia com a eina, sinó de transformar completament les indústries, els models de negoci i la manera com es crea valor.
Chen Changsheng, membre del grup de redacció de l’informe governamental, ha subratllat que la IA està transformant els models empresarials, els sistemes de producció i la vida quotidiana de la població xinesa. L’objectiu és aprofitar les oportunitats derivades del seu desenvolupament, ampliar-ne l’ús a tots els sectors i generar noves vies de creixement econòmic.
Per la seva banda, Zhou Li’an, professor de la Universitat de Pequín, assenyala que la IA s’està convertint en un pilar fonamental de l’economia, influint en l’assignació de recursos, l’organització industrial i la prestació de serveis. Els avantatges de la Xina –com l’abundància de dades, un sistema industrial complet i un ampli ventall d’aplicacions– permeten convertir la tecnologia en valor econòmic tangible, amb beneficis potencials tant a nivell nacional com global.
6.200 empreses especialitzades
Segons dades oficials, el 2025 la indústria central de la IA a la Xina va superar els 1,2 bilions de iuans (aproximadament 174.000 milions de dòlars) i comptava amb més de 6.200 empreses especialitzades en el seu desenvolupament. Aquest creixement reflecteix una aposta estratègica sostinguda per la innovació tecnològica.
Chen també ha indicat que els pròxims passos inclouen l’ampliació de les aplicacions, el desenvolupament del codi obert i el reforç de la infraestructura tecnològica. Això implica una adopció accelerada de la IA en sectors com la manufactura, l’agricultura, l’educació i la sanitat, així com la creació de comunitats col·laboratives i el desenvolupament de clústers de computació a gran escala.
Zhu Songchun, director de l’Institut d’Intel·ligència Artificial General de Pequín, destaca que la sòlida base manufacturera del país li atorga un avantatge competitiu en el camp de la robòtica. Segons afirma, la iniciativa “IA plus” generarà nous escenaris i models de negoci en els pròxims cinc anys, especialment atractius per a les noves generacions.
Finalment, Shen Yang, professor de la Universitat Tsinghua, subratlla que aquestes “noves formes d’economia intel·ligent” marquen el pas de l’empoderament digital a una reestructuració intel·ligent de l’economia. Aquesta transformació no només impulsa la productivitat a la Xina, sinó que també obre noves oportunitats per als inversors globals.
En el futur, la intel·ligència artificial no només revitalitzarà les indústries tradicionals, sinó que també donarà lloc a nous models econòmics. El creixement impulsat per la IA a la Xina podria actuar com un multiplicador per a l’economia global, accelerant la innovació, millorant l’eficiència i redefinint la manera com les societats produeixen i consumeixen béns i serveis.