Les ciutats poden ser unes eines eficaces de lluita contra els discursos d’odi. Requereixen, però, d’una voluntat ferma de dur endavant aquest combat, de la construcció de comunitats on els ciutadans se sentin còmodes i de la gestió encertada de les seves necessitats i aspiracions. D’aquesta qüestió se’n va parlar, el passat 15 d’abril, al Col·legi de Periodistes de Catalunya en el debat organitzat pel seu Grup de Treball de Periodisme Solidari sota el lema: “Poden les ciutats frenar els discursos d’odi?”.
L’acte, moderat per Paco Martín, membre del Grup de Treball de Periodisme Solidari, va comptar amb la participació de Joan Subirats, catedràtic emèrit de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona i exministre d’Universitats; Marta Galcerán, investigadora del CIDOB especialitzada en ciutats globals, i Adam Lang, docent i activista nord-americà.
Subirats va destacar el paper que juguen les biblioteques públiques i els centres cívics de les ciutats i pobles com a eines que donen sentit i cohesió a les comunitats front a una societat que els poderosos necessiten que cada cop sigui més individualitzada i estigui més fragmentada. Per ell, “les ciutats poden evitar les lògiques de separació i ho poden fer millor que escales superiors de poder”. Necessiten, però, un percentatge superior del repartiment dels diners públics que el que tenen actualment. Només un 13% d’aquests diners és gestionat pels ajuntaments mentre que als països nòrdics aquest percentatge arriba fins el 60%. “La ciutat té moltes incumbències i poques competències”, va afirmar.
“Cal discurs, dades i fets”
La investigadora del CIDOB va destacar el combat dels ajuntaments dels Estats Units contra les polítiques que ha pretès imposar l’administració Trump a les seves ciutats en matèries com la immigració, amb la intervenció violenta de les patrulles de l’ICE, o el medi ambient. Va recordar l’acord de diversos ajuntaments d’aquell país per fer front conjuntament als efectes del canvi climàtic i va afirmar que amb el discurs no n’hi ha prou. “Cal discurs, dades i fets”, va dir. Va assenyalar que les ciutats solen ser més progressistes que les comunitats o els estats i que els alcaldes, que cada cop estan més sotmesos als discursos d’odi i les notícies falses, poden ser actors geopolítics eficaços contra els intents d’erosionar les democràcies. “Les ciutats poden frenar aquests discursos o, com a mínim, intentar-ho”, va concloure.
Adam, que va viure molts anys a Xicago i que ara és professor a Terrassa, va reclamar que “no només cal combatre les mil mentides de Trump sinó que cal tenir un discurs propi”. Va afirmar que els ajuntaments encara han de gestionar el passat racista de les ciutats que ha dut a que l’expectativa de vida als Estats Units encara sigui superior en els ciutadans blancs que en els negres i que hi hagi més població infantil negra pobra que blanca. Contra els discursos d’odi va demanar més implicació de les administracions i els periodistes i més lideratge disposat a fer-ho. “Si no els intentes frenar, se t’acaben menjant”, va dir.
Aquest va ser el quart debat que el Grup de Treball de Periodisme Solidari en el marc del cicle “Disseccionem els discursos d’odi”, que tindrà una cinquena sessió el proper mes de maig i que cerca formar els professionals de la comunicació per evitar la difusió dels missatges d’odi i oferir una perspectiva ètica i solidària.