L’associació Acció Cassandra ha ratificat davant del jutjat la querella presentada contra quatre exconsellers i diversos alts càrrecs per presumptes delictes de malversació, prevaricació i frau en la gestió de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA).
La causa es dirigeix contra els exconsellers Dolors Bassa, Chakir El Homrani, Violant Cervera i Carles Campuzano, així com contra altres responsables polítics i tècnics vinculats a l’organisme.
La querella denuncia una presumpta “malversació milionària” i un “frau sistemàtic” en la gestió de recursos públics destinats a la protecció de menors. Entre les pràctiques assenyalades hi ha pagaments indeguts, contractes irregulars i l’existència de “places fantasma” en el sistema d’atenció.
Segons l’entitat, aquestes irregularitats s’haurien produït al llarg de diversos anys i afectarien múltiples centres i programes, amb un volum de fons públics qüestionat que arriba a desenes de milions d’euros.
Delictes que s’investiguen
Acció Cassandra demana al jutjat que investigui possibles delictes de malversació, prevaricació, falsedat documental, encobriment i frau, entre d’altres.
La querella s’ha presentat com a acusació popular i forma part d’un procés judicial que es troba en fase inicial, pendent que el jutjat decideixi si l’admet a tràmit i inicia la investigació.
A més dels exconsellers, la denúncia inclou altres càrrecs rellevants, com l’exsecretari general del departament i diversos exdirectors de la DGAIA.
L’entitat sosté que les presumptes irregularitats no responen a casos aïllats, sinó a un funcionament estructural que hauria permès la continuïtat de pràctiques irregulars durant diferents etapes de govern.
Origen del cas
Les sospites sobre la gestió de la DGAIA s’han alimentat en els darrers anys arran d’informes d’organismes de control, que han detectat anomalies en la gestió de prestacions i contractacions.
El cas s’inscriu en el debat sobre la gestió dels recursos públics en l’àmbit de la protecció a la infància i podria tenir derivades judicials i polítiques en funció de l’evolució del procediment.