El passat dimarts 31 de març es jugà, a l’estadi del RCD Espanyol, un partit de futbol amistós entre les seleccions d’Espanya i Egipte com a preparació per a la Copa Mundial de la FIFA. Durant el partit espectadors, aparentment organitzats, van xiular l’himne d’Egipte, van cridar musulmán el que no vote, Pedro Sánchez hijo de puta i Gibraltar español i es va exhibir la creu de Borgonya. Paradoxalment el jugador més ben rebut durant la presentació de la selecció espanyola, va ser Lamine Yamal que es reconeix com practicant musulmà. Quina empanada mental tenen alguns‼ Els Mossos investiguen com es van generar aquests fets lamentables.
Estalvio, per obvis i compartits, comentaris ja fets sobre les qualificacions dels crits, uns i altres, com a vergonyosos, racistes, grollers i irrespectuosos amb els adversaris, els que siguin i a l’àmbit al que pertanyin.
Sí vull comentar que ERC no perd oportunitat per subratllar-se, en fosforito, per mostrar que ells són lo més de lo més quan es tracta de desmarcar-se de tot allò que soni o s’identifiqui amb Espanya. No obstant, aixequen la mà quan es tracta de cobrar sous espanyols i ocupar càrrecs, ben remunerats, a institucions o empreses espanyoles imitant a Junts.
En aquesta ocasió els ha faltat temps per demanar a l’alcalde Collboni que no instal·li pantalles a l’espai públic per seguir els partits de la selecció espanyola de futbol al proper torneig mundial. Elisenda Alamany, presidenta del grup municipal d’ERC a l’ajuntament de Barcelona, ha manifestat que «a Barcelona no podem tenir imatges com les d’ahir a Cornellà a cada partit de ‘la Roja’ durant el Mundial. Aquests fets no representen qui som, i no podem permetre que aquesta sigui la imatge que Barcelona transmeti al món”.
A Catalunya som singulars i es sabut que aquí no ens comportem de forma tant barroera. Els incidents a l’estadi de l’Espanyol són propis de gent per civilitzar i està demostrat que aquí ja ho estem, afegiria jo.
No em considero un seguidor del futbol espectacle/negoci/pràctiques inconfessables. Fa pocs dies plantejava, en aquest mateix medi, si davant del comportament del govern dels Estats Units d’Amèrica i la forma de fer de la FIFA, amb Infantino al davant, caldria plantejar-se fer un boicot al Mundial de futbol i en qualsevol cas, no jugar als Estats Units com ja s’ha actuat amb Israel en altres ocasions. Però sé que això no passarà. El futbol és el futbol, es jugui a Espanya, a Aràbia Saudita o al mateix infern.
Al meu parer la iniciativa d’ERC, representada per l’Elisenda Alamany, no persegueix denunciar els menyspreables fets ocorreguts al camp de l’Espanyol o prevenir futurs incidents. Es tracta de continuar conreant la identificació d’Espanya amb la cutrez, allò indesitjable, la tesi d’estat fallit on tot es reprimeix. Es tracta de prohibir una bona iniciativa de participació pública en un espectacle esportiu festiu davant el perill que creixi un sentiment d’identitat que alguns catalans, aquells que representen les essències pàtries catalanes, consideren indesitjables. Ja va passar que dels anys 2012 fins al 2023, anys d’efervescència processista, la Volta Ciclista a Espanya no va visitar Barcelona. Segurament es barrinava contaminació espanyolista. Potser si fos la Volta a l’Estat, s’hauria tolerat amb l’esperança de donar la volta a l’Estat. No sé si m’explico.
Alamany, se’t veu el llautó. Amb els teus criteris estàs donant idees per tal que des de l’altra banda actuïn de forma similar davant altres manifestacions. Així anirem creant bombolles de pobles, nacions, col·lectius, estats, tria el què vulguis, que entre elles no es freguin, ni es reconeguin. Millor la denuncia, la prevenció, el treball silent, la pedagogia del bon exemple, no creus?
Alcalde Collboni. Ni cas.