El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) ha ordenat l’execució provisional de la sentència que havia anul·lat onze articles del decret del règim lingüístic educatiu, el qual blindava el català com a llengua vehicular.
Encara que la sentència no és ferma, el TSJC estima parcialment la sol·licitud d’execució provisional de l’Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya. Així, el tribunal declara nuls provisionalment els preceptes del decret que ja va anul·lar la sentència del 8 de setembre del 2025.
Per la seva part, el Departament d’Educació ha defensat que la decisió del TSJC «no altera l’activitat ordinària dels centres educatius» i el català, i l’aranès a l’Aran, «es manté com a llengua vehicular».
Segons fonts de la conselleria, els Documents per a l’Organització i Gestió de Centres (DOIGC) continuen «plenament vigents», incloent-hi els criteris d’ús lingüístic. A més, recorden que el decret de règim lingüístic ja estava suspès cautelarment i no s’ha aplicat aquest curs.
El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha dit que el model d’escola en català està «avalat», no només pels resultats, sinó també «per la consistència de diferents decrets i normativa que ha aprovat el Govern».
Català i aranès, llengües vehiculars
Són onze els articles anul·lats total o parcialment, els quals fixaven el català i l’aranès com a llengües normalment vehiculars i d’aprenentatge i com a llengües habituals en l’activitat docent i administrativa, en les relacions amb les famílies, els materials didàctics i les avaluacions.
La sentència del passat mes de setembre també anul·lava el fet que el català fos la llengua auxiliar prioritària per ensenyar idiomes estrangers o la llengua única d’acolliment de l’alumnat nouvingut sense preveure mecanismes d’aprenentatge equilibrat del castellà.
També l’obligació que el català sigui la llengua dels docents tant en les activitats lectives com en les no lectives, formals o informals, i que el personal no docent i d’activitats extraescolars sigui competent en català i compleixi el projecte lingüístic del centre.
Competència lingüística
Entre els articles anul·lats també n’hi ha que estableixen la garantia de la «presència adequada del castellà per garantir la competència lingüística de l’alumnat en finalitzar l’etapa educativa obligatòria», seguint els projectes educatius, i altres articles que equiparen la llengua de signes catalana al català o a l’aranès en el cas dels alumnes sords.
El decret parcialment anul·lat s’emparava en la llei del 2022 sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari i també en el decret llei del mateix any pel qual es fixen els criteris per elaborar, aprovar, validar i revisar els projectes lingüístics dels centres.
El Govern català va impulsar aquestes normatives per blindar el sistema d’immersió lingüística davant de les resolucions judicials que obligaven a un mínim del 25% dels ensenyaments en castellà en determinats casos.
El TSJC ja va suspendre cautelarment l’estiu de l’any passat el decret, com demanava l’AEB, tot recordant diverses sentències sobre la necessitat de garantir el 25% de castellà en diverses escoles i ja avançava que aquest decret “dona cobertura a accions educatives que puguin situar en una posició marginal la llengua castellana en l’ensenyament, ja que únicament es garanteix la posició prevalent i vehicular del català”.
Refús d’altres peticions
En aquesta resolució feta pública aquest dilluns, el TSJC rebutja altres peticions de l’entitat, que reclamava que el tribunal ordenés al Departament d’Educació que emetés una instrucció general als centres i presentés un informe de compliment al tribunal.
“El que no pot pretendre la part executant, a la vista d’una sentència no ferma parcialment estimatòria, és dissenyar un sistema de control de la Generalitat a través dels tribunals, de forma que els tribunals imposin obligacions a la Generalitat més enllà del procediment jurisdiccional, i sobre aspectes que no han estat debatuts ni qüestionats”, conclou la sentència.