L’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, defensa que sí que va atendre els vulnerables del B9 a diferència de la Fiscalia, que manté que l’Ajuntament de Badalona va desoir els desallotjats del B9
Així, la Fiscalia considera que l’Ajuntament de Badalona va incomplir l’ordre judicial en el desallotjament de l’antic institut B9 en no garantir l’atenció als afectats. Segons el ministeri públic, el consistori va “desoir” la situació dels desallotjats i no va activar els mecanismes d’assistència previstos.
En canvi, el govern d’Albiol defensa que «les 55 persones considerades vulnerables per la comissió tècnica van ser derivades a recursos habitacionals», malgrat que a l’antic institut es calcula que hi malvivien unes 400 persones.
El consistori també defensa que des de Serveis Socials es van fer actuacions «abans, durant i després de la desocupació». Amb tot, l’equip d’Albiol considera que la posició de la Fiscalia «contradiu» els fets: «Aquesta postura sembla respondre a una voluntat coordinada de no reconèixer la realitat.
El desallotjament, executat el desembre passat, va afectar prop de 400 persones, moltes d’elles en situació de vulnerabilitat, que residien en aquest espai, considerat un dels assentaments més grans de Catalunya.
La resolució judicial que autoritzava el desallotjament establia que l’Ajuntament havia de garantir una resposta social adequada als afectats, seguint els protocols d’atenció a persones sense llar. Aquest requisit era una condició vinculada a l’execució de l’operatiu.
Segons la Fiscalia, aquesta obligació no es va complir. Part dels desallotjats van quedar sense alternativa habitacional immediata i van acabar dormint al carrer o en assentaments improvisats, en ple hivern.
Investigació oberta per possibles delictes
El posicionament del ministeri públic s’emmarca en una investigació per determinar si l’actuació municipal pot ser constitutiva de delictes com desobediència, denegació de servei públic o discriminació.
La investigació es va iniciar arran de diverses denúncies que qüestionaven que es garantissin els drets bàsics de les persones afectades durant el desallotjament.
La resolució pot marcar un precedent sobre com s’han de gestionar els desallotjaments de persones en situació de vulnerabilitat i el paper de les administracions en la garantia dels seus drets.
Impacte social i polític
El desallotjament del B9 va generar una forta polèmica per la manca d’alternatives per als residents i per les condicions en què es va executar. Després de l’operatiu, diverses entitats socials van denunciar una situació de desprotecció i van reclamar una resposta institucional més contundent.
El cas ha reobert el debat sobre la gestió del sensellarisme i les polítiques municipals d’habitatge, especialment en ciutats amb alta pressió social com Badalona.