Diversos exconsellers de Cultura de la Generalitat, entre els quals Lluís Puig, Joan Manuel Tresserras, Ferran Mascarell, Laura Borràs i Àngels Ponsa, han presentat una querella contra la jutgessa d’Osca que instrueix el cas Sixena per haver ordenat el trasllat de les pintures murals del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) al monestir aragonès.
La querella, impulsada per l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, sosté que l’execució de la sentència pot comportar un risc greu per a la integritat de les obres, considerades béns d’alt valor històric i artístic. Els exconsellers defensen que la conservació del patrimoni hauria de prevaldre davant el compliment d’una resolució judicial si aquest comporta danys irreversibles.
Al·leguen risc de delicte contra el patrimoni
Els signants argumenten que obligar al trasllat de les pintures malgrat els informes tècnics que alerten dels riscos podria encaixar en un delicte contra el patrimoni històric, tipificat al Codi Penal. En aquest sentit, consideren que executar la sentència en aquestes condicions podria comportar responsabilitats penals.
Segons la seva tesi, la protecció dels béns culturals, especialment quan tenen la categoria de bé d’interès cultural (BIC), ha de situar-se per sobre d’altres drets, com ara el de propietat o l’execució judicial, si existeix perill de destrucció o deteriorament.
Un nou episodi en el llarg conflicte de Sixena
La querella s’emmarca en la llarga batalla judicial pel retorn de les pintures murals del monestir de Sixena, traslladades a Catalunya durant el segle XX i conservades des de llavors al MNAC. El Tribunal Suprem va avalar el retorn de les obres a l’Aragó, i la jutgessa d’Osca n’està executant la sentència.
Els exconsellers sostenen que hi ha diversos informes d’experts que adverteixen que el trasllat podria provocar danys irreparables, i el mateix MNAC ha admès dificultats tècniques per fer-lo sense riscos.
Crítiques a la decisió judicial
En declaracions públiques, alguns dels impulsors de la querella han qualificat el procés de “desgavell judicial” i han denunciat pressions polítiques darrere la decisió d’accelerar el retorn de les obres.
També han criticat la manca de nous informes tècnics independents que avalin el trasllat i han reclamat que s’esgotin totes les vies per evitar una actuació que consideren potencialment destructiva per a un patrimoni únic.
Una via penal per frenar el trasllat
Amb aquesta acció, els exconsellers intenten aturar cautelarment l’execució del trasllat i obrir la porta a una revisió del procediment des del punt de vista penal. La querella se suma a altres iniciatives impulsades en els darrers mesos per evitar el retorn immediat de les pintures.
El cas Sixena continua així obert en múltiples fronts —judicials, polítics i patrimonials— i es manté com un dels conflictes més sensibles en matèria de patrimoni cultural entre Catalunya i l’Aragó.