Els Mossos d’Esquadra han instruït 3.682 desaparicions de persones a Catalunya durant el 2025, un 2,7% menys en relació amb les 3.785 registrades el 2024. No obstant això, els casos d’infants desapareguts d’entre 0 i 12 anys han incrementat un 26,3%, un augment que la policia catalana ha atribuït a una major prevenció, que fa que el nombre de denúncies s’elevi, i també a un augment dels “escapoliments de centres de menors” i de les fugues de casa.
Segons ha explicat la caporala de l’Oficina d’Atenció a Famílies de Persones Desaparegudes dels Mossos, Marta Ventas, en una entrevista amb l’ACN, l’any passat es van registrar una mitjana de 10 denúncies al dia per desaparicions. En els darrers anys la xifra de denúncies per desaparicions “s’ha mantingut estable”, però el 2025 van augmentar les desaparicions de menors i també les de majors de 65 anys, aquestes últimes en un 6,4% sobretot per casos d’homes amb deteriorament cognitiu.
En relació amb el perfil de les persones desaparegudes, el 59% són homes (2.174) i el 41%, dones (1.508). Per franges d’edat, es van registrar 96 denúncies d’infants de 0 a 12 anys, 867 de joves de 13 a 17, 2.420 d’adults de 18 a 64 anys i 299 de majors de 65 anys. Mentre que les desaparicions entre infants han incrementat més d’un 26%, les que afecten adolescents d’entre 13 i 17 anys ho han fet en un 3,3%. Segons la caporala del cos, aquests episodis es consideren “de risc” perquè les víctimes són “especialment vulnerables”, sobretot en edats molt primerenques.
A banda de l’augment dels escapoliments i les denúncies, Ventas ha explicat també que, “arran de la postpandèmia, s’ha detectat un augment de patologies mentals entre els joves”, fet que ha generat “un risc més elevat de desaparicions voluntàries”. Això inclou persones amb diagnòstics de depressió greu o trastorns psicòtics, així com casos amb símptomes encara no diagnosticats, que augmenten la vulnerabilitat dels adolescents. “Tenen una vulnerabilitat extrema i cal actuar molt de pressa”, ha destacat la caporaladels Mossos, que ha afegit que els brots o crisis mentals de les persones amb aquestes patologies dificulten la tasca de recerca.
Pel que fa a les persones grans, Ventas ha indicat que les desaparicions en majors de 65 anys van créixer un 6,4% el 2025, sobretot pel que fa a “homes amb deteriorament cognitiu que es desorienten i acaben perdent-se després de sortir del domicili o d’un centre”. Les pèrdues de memòria i la fragilitat física amplifiquen el risc, sobretot quan aquestes persones viuen soles, ja que la manca d’un entorn proper pot retardar que es doni l’alerta a la policia.
El 98% de les desaparicions es resolen
Amb motiu del Dia de les Persones Desaparegudes sense Causa Aparent, la caporala ha assenyalat que encara persisteix el mite que cal esperar 24 hores abans de presentar la denúncia, però ha demanat que la ciutadania acudeixi a la policia de forma immediata perquè “les primeres hores són vitals”. Tot i representar només un 0,62% del total de denúncies tramitades pels Mossos, Ventas ha remarcat que les desaparicions tenen un “gran impacte emocional” per a les famílies i constitueixen una prioritat per al cos.
Segons ha explicat, el 98% de les desaparicions es resolen, el 50% en els primers tres dies i dos de cada tres abans d’acabar la primera setmana. Pel que fa a l’àmbit territorial, el metropolità concentra el volum més alt d’incidents, amb 2.369 casos entre Barcelona (750), la regió metropolitana nord (652) i la metropolitana sud (967).
Recomanacions i prevenció
Pel que fa a persones grans amb deteriorament cognitiu, Ventas ha recomanat disposar de dispositius de localització, mantenir rutines fixes i xarxes comunitàries que puguin alertar la policia si es desorienten. També ha destacat la importància de tenir fotografies actualitzades del rostre i del cos, així com informació sobre medicació i vestimenta habitual.
Per als menors, la caporala ha subratllat que els pares han de parlar amb els infants sobre els riscos de les xarxes i els desconeguts, memoritzar números d’emergència i fomentar la comunicació familiar per prevenir fugues. En la mateixa línia, en els casos de persones amb problemes de salut mental, ha dit que és essencial que familiars i veïns estiguin informats sobre la seva situació i disposin de dades mèdiques bàsiques, com el diagnòstic o la medicació.