El Govern català ha aprovat en un Consell Executiu extraordinari el projecte de llei de pressupostos del 2026. Ho ha fet sense tenir garantit el suport d’ERC, que manté la seva negativa a negociar els comptes per la manca de garanties en la recaptació del 100% l’IRPF, un dels acords segellats entre els republicans i l’executiu en els pactes d’investidura. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha garantit a ERC la seva paraula.
Així, el portaveu d’ERC, Isaac Albert, ha recordat que l’acord sobre l’IRPF entre Generalitat i Estat de l’última reunió Bilateral és un camí important a recórrer. En una entrevista a Ser Catalunya, però, ha apuntat que en el Consell de Política Fiscal i Financera que s’ha de convocar en els pròxims dies “es poden fer modificacions per avançar perquè les comunitats puguin recaptar impostos”.
Ara, amb el projecte de llei aprovat pel Govern, la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, l’ha lliurat al Parlament. Aquest arriba gairebé als 50.000 milions d’euros i incrementa la despesa en 9.100 milions respecte als últims pressupostos aprovats, els de 2023.
Despés de lliurar els pressupostos al president del Parlament, Josep Rull, Romero ha explicat que el projecte de llei de pressupostos per al 2026 destina el 74% a l’Estat del benestar, 4.146 milions d’euros a inversió i 1.900 milions d’euros a polítiques d’habitatge.
La consellera ha remarcat que els pressupostos tenen l’objectiu de generar prosperitat. Així mateix, s’ha mostrat confiada en rebre els suports suficients al final del tràmit parlamentari.
De moment, el Govern d’Illa sí que té l’aval dels Comuns, amb qui va rubricar un acord després de pactar la prohibició de la compra especulativa d’habitatge.
Illa ha reiterat el seu “compromís” amb la recaptació de l’IRPF, però el Ministeri d’Hisenda manté la la seva reticència a cedir que la Generalitat recapti el 100% de l’IRPF.
De fet, Hisenda considera que els gestos que demana ERC només es poden encaminar a través del compromís assolit en l’última Comissió Bilateral Estat- Generalitat, que fixa un sistema en xarxa amb cogestió entre l’administració tributària estatal i l’autonòmica, la qual cosa ja ha estat reconeguda per Esquerra.
Tràmit parlamentari
Un cop presentats els pressupostos al Parlament, la Mesa els admet a tràmit i s’obre el període per presentar esmenes a la totalitat i a l’articulat.
La junta de portaveus és la que fixa el calendari de tramitació i, tenint, en compte que el termini per registrar esmenes a la totalitat no pot ser inferior a deu dies naturals, el debat a la totalitat al ple es farà el 20 de març.
En cas que superessin aquest debat, el Parlament podria aprovar-los definitivament el 24 d’abril.