A Joan Laporta, que ja apareix com a investigat en quatre querelles per estafa vinculades a la seva provada participació en la gestió del Reus, ara se li pot unir una denúncia de molt més calat encara, en aquest cas associada al segon mandat al FC Barcelona que intenta exhaurir íntegrament amb la seva més que probable reelecció el pròxim dia 15 de març. Que li atribueixin la presumpta comissió de delictes tan greus com blanqueig de capitals, frau fiscal, administració deslleial, falsedat documental i organització criminal davant l’Audiència Nacional, en tots els supòsits en l’exercici del seu càrrec com a president del FC Barcelona, no ho impedirà amb tota seguretat.
Però així és avui el soci del Barça, laportista i, segons diuen les enquestes, majoritari i cada vegada més convençut que qualsevol acusació dirigida al president el que demostra és l’existència d’un contra entorn que busca erosionar la seva imatge i fer-lo fora de la presidència en el context d’una mena de conspiració maçònica i demoníaca vers el club.
Ell mateix ja s’ha encarregat de qualificar la demanda com un conjunt de “calúmnies que seran degudament contestades. És propi d’aquesta estratègia de difamar i alguna cosa queda, en la línia de perjudicar tant la meva candidatura com a mi personalment. Ja sé de què va això. És una estratègia judicial i mediàtica per perjudicar els meus interessos i el que electoralment represento. Tot és fals. Fan un sofregit i munten una història que no és veritat”.
La seva estratègia de defensa, com en els casos d’estafa agreujada en plena instrucció, és sempre la mateixa, negar la major davant el jutge, fins i tot el fet d’haver tingut relació amb la societat vinculada al Reus, centre de la investigació, malgrat que l’acusació ha posat davant dels seus nassos la documentació que ho acredita.
Laporta és una mostra delirant i surrealista del prototip de personatge que el populisme és capaç de produir i del seu efecte alienant en les masses barcelonistes, ja que Laporta viu i triomfa precisament gràcies a l’efecte catalitzador sorprenent de mentir en tot, sempre a favor del relat més convenient en cada moment, i a més tornar a mentir sobre aquest mateix engany. I funciona.
Un exemple de fa ben poc ho il·lustra. En el cas Negreira, el Reial Madrid va sol·licitar la totalitat dels informes i operacions internes i confidencials del FC Barcelona dels 17 anys compresos en la querella. Laporta no s’hi va oposar, al contrari, com a responsable de la defensa del FC Barcelona, que està institucionalment encausat. Sí que ho va fer, en canvi, un altre investigat, l’expresident Josep Maria Bartomeu, qui finalment va presentar una al·legació en solitari i va aconseguir que la magistrada Alejandra Gil denegués a Florentino Pérez la diligència. Laporta sí que va sortir aleshores a celebrar “que li hagin donat al Madrid un cop de porta als nassos”, en el mateix pla de sempre, oportunista i aprofitant-se de la defensa dels interessos del Barça que sí que va fer Bartomeu i ell no.
La conclusió és que, de la mateixa manera que estava disposat a deixar en mans de Florentino tots els secrets i intimitats del Barça, ara, quan li interposen una querella per opacitat, ocultació i manipulacions diverses en la seva presidència, s’excusa dient que “no podem presentar a la llum pública segons quins contractes. La transparència té uns límits, que són l’estratègia del club. Si surten documents, poden perjudicar l’estratègia del club i també hi ha clàusules de confidencialitat. En aquests paràmetres, podem ser tan transparents com vulguis, però això forma part de la normalitat en la vida mercantil”.
El recorregut de la querella serà la clau de tot, depenent de si l’Audiència Nacional l’admet o no.
Una dècada enrere, Laporta i el seu entorn, segons ha confessat amb detall l’excomissari José Manuel Villarejo, van estar darrere de la querella d’un soci, Jordi Cases, acusant Sandro Rosell i Bartomeu de fitxar Neymar, retornant d’aquesta manera al Madrid el cop baix de Di Stéfano, així com el 2020 també l’oposició laportista a Bartomeu va aconseguir elevar a presumpte delicte penal l’enviament de mitja dotzena de piulades en el cas Barçagate.
Són referències que denoten el superpoder de Laporta en assumptes de tribunals, àmbit en què les causes que li afavoreixen obren els telenotícies, mentre que a penes se’n parla a la premsa quan li són contràries com les seves presumptes estafes a particulars, delictives i estimades en diversos milions, pel fet que s’han convertit en un tabú mediàtic de disciplinat i rigorós recat, omissió i deliberat arraconament. Li passa a la inversa de la criminalització pública i exagerada de la gestió dels presidents com Josep Lluís Núñez, Rosell i Bartomeu, que sí que han patit l’oposició de Laporta i del seu poderós entorn polític, econòmic, judicial, policial i mediàtic. Tots tres han acabat amb els ossos a la presó o passant pel calabós.
Si algú té la capacitat d’aplacar i reduir a no res una querella per malifetes que, en aparença, han estat tan visibles, descarades, sospitoses i pudents com les comissions a Darren Dein o la palanca fantasma de Barça Vision, aquest és, sens dubte, Laporta.
No sembla que la dèbil rèplica opositora a l’actual junta, Víctor Font al capdavant, amb aquest seguici igual o fins i tot més prudent i temorós que conformen Marc Ciria i Xavier Vilajoana, hagi alimentat la rebotiga d’aquesta querella. Si ho han fet no s’atreveixen a donar la cara i, en tot cas, segons algunes fonts, com els responsables són conscients que no impactarà en l’escrutini electoral immediat, la seva pretensió és que, amb el temps i l’ajuda de l’eficiència processal –també presumpta– de l’Audiència Nacional, a Laporta se li puguin demostrar els delictes presentats en la querella, que són d’una extrema gravetat.
En cas que prosperi l’acusació i d’una futura sentència condemnatòria és cert que el Barça es podria estalviar una acció de responsabilitat a partir de 2031 per les pèrdues del final de mandat, que s’han de donar per fetes, corregides i augmentades, si surt reelegit.
De què se l’acusa?
Segons la querella, les operacions investigades haurien suposat un perjudici potencial per al club i beneficiat els gestors implicats, mitjançant l’ús de societats pantalla i ocultació de la identitat dels inversors. El primer delicte concret que s’apunta és el de blanqueig de capitals, basat en la sospita de rentatge de diners a través de societats interposades. S’assenyala la possible existència de fons obtinguts de forma opaca i introduïts al circuit legal, recorrent a paradisos fiscals i testaferros, el que denota una sofisticada voluntat d’ocultació. A més, s’adverteix que la manca de justificació comercial i la identitat oculta dels aportants reals podrien implicar sancions administratives per a entitats financeres.
La denúncia també apunta delictes d’administració deslleial i societaris, en indicar que Laporta hauria disposat fraudulentament de béns del club, comprometent actius futurs i venent participacions a entitats opaques, la qual cosa va danyar el patrimoni de l’entitat. Així mateix, s’assenyala la possible falsedat documental si es demostra l’ocultació d’informació rellevant en els comptes anuals i la incorrecta classificació d’ingressos.
El frau a Hisenda es planteja per la presumpta falta de tributació de comissions i el possible lucre encobert de Laporta, vinculat a factures per serveis no prestats. Finalment, es menciona el delicte d’organització criminal per la presumpta actuació coordinada i estable de diverses persones i societats. Serà el jutge instructor qui determini l’existència d’aquestes infraccions penals.
En definitiva, es tracta d’esclarir la relació de Laporta amb Darren Dein i les misterioses societats xipriotes (Vestigia i Hellgas) relacionades amb la venda de Barça Studios o amb la més moderna i misteriosa New Era Visionary. Cap escàndol que no sigui de domini públic i d’entusiasta acceptació per milers i milers de socis del FC Barcelona. De fet, només un soci signa la querella. Sigui un valent, un boig o un heroi, és cert que en l’univers laportista la veritat sempre va a contracorrent.