Expectació a l’Audiència Nacional. En una nova jornada del judici a la família Pujol-Ferrusola, han declarat com a testimonis els màxims dirigents de la cúpula policial coneguda com la policia patriòtica. Tots ells han negat que investiguessin els comptes bancaris de la família Pujol Ferrusola a Andorra de forma irregular o que induïssin l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola Victoria Álvarez o l’empresari Javier de la Rosa a revelar informacions sobre la família de l’expresident de la Generalitat.
Eugenio Pino, exnúmero 2 de la Policia Nacional, Marcelino Martín-Blas, excap d’Afers Interns, i José Manuel Villarejo, comissari d’intel·ligència, han caigut en algunes contradiccions, han intentat no respondre a diverses preguntes i s’han responsabilitzat mútuament de la denominada Operació Catalunya.
A més, aquests antics comandaments policials s’han negat a respondre a diverses preguntes de les defenses argumentant que estan immersos en d’altres procediments judicials. La sessió, com es preveia, ha estat complicada: s’ha desenvolupat entre protestes dels testimonis i de la Fiscalia per les preguntes de les defenses sobre els vincles dels comandaments policials amb la guerra bruta policial a Andorra.
Pino i Martín-Blas
El primer a declarar ha estat Eugenio Pino, director adjunt operatiu (DAO) de la Policia Nacional el 2014, any clau de la investigació als Pujol. Ha començat recordant que està investigat en l’operació Kitchen, d’espionatge a l’extresorer del PP Luis Bárcenas. Ha explicat que un dia Martín-Blas li va aportar dades bancàries dels Pujol a Andorra, però no sap qui va proporcionar-les, ni ell li va preguntar perquè, segons ha dit, no se solia fer. Tampoc va traslladar la informació a cap càrrec polític. No obstant això, ha declarat que molts policies es van atribuir el mèrit d’obtenir les dades dels Pujol, com Martín-Blas o Villarejo. D’aquelles dades, ha afegit que suposa que van ser traslladades per Martín-Blas a la UDEF.
El tercer a declarar ha estat Marcelino Martín-Blas, que també ha negat haver participat en l’obtenció de dades bancàries dels Pujol a Andorra. No obstant això, ha explicat que el juny del 2014 Pino li va dir que es reunís amb algú en un hotel proper per un assumpte urgent. Allà hi havia Joan Pau Miquel, conseller delegat de la BPA, de qui ha dit no li va donar informació.
Fuster-Fabra i Miquel
Segons la mateixa declaració, dies després, l’advocat del president de la Banca Privada d’Andorra (BPA), Higini Cierco, José María Fuster-Fabra -ara advocat defensor en el judici dels Pujol-, li va preguntar si sabia qui s’havia reunit amb Miquel, i Martín-Blas li va admetre que havia estat ell. El lletrat li va demanar si podia aconseguir una reunió de Cierco amb Pino. Va ser aleshores quan Fuster-Fabra el va convidar a ell i a Pino al casament del seu nebot. A la mateixa taula es van asseure els dos policies, l’advocat i Cierco, amb les respectives esposes. Cierco li va dir a Martín-Blas que contactaria amb ell Joan Pau Miquel i Pino ha explicat que va conèixer Cierco allà mateix, però no hi va parlar de res relacionat amb els comptes dels Pujol.
Martín-Blas ha continuat relatant que al cap d’uns dies Joan Pau Miquel hi va contactar, es van reunir i li va donar un paper, “sense segell ni signatura”, que semblava dels anys 30 o 40. En el document hi apareixia el nom de Jordi Pujol o del seu pare i la xifra d’un milió. El cap d’afers interns ha dit que li va donar el document a Pino, i aquest li va dir que allò era “una merda que no serveix per a res”. Martín-Blas va destruir el document, ha dit. A més, ha assegurat que aquell document no és el que va acabar publicant el diari El Mundo.
En tot cas, Pino ha dit que com a DAO ell no tenia funcions operatives, sinó que tenia una secretaria i un gabinet que s’encarregava de filtrar les visites i les “notes informatives” que li arribaven, i que ell acabava derivant als comissaris principals de les unitats policials corresponents.
Pino s’ha desvinculat de la resta de comandaments policials implicats en l’operació Catalunya i també ha negat que s’hagués trobat mai amb l’empresari Javier de la Rosa, l’examant de Jordi Pujol Ferrusola Victoria Álvarez, o l’exlíder del PPC Alícia Sánchez-Camacho.
Villarejo
El segon comandament policial en comparèixer ha estat José Manuel Villarejo, que ha declarat que se sentia “coaccionat” pel tribunal per obligar-lo a respondre sobre aspectes que estan judicialitzats en altres causes on ell està investigat. De fet, ha dit que no reconeix cap de les notes informatives o anotacions a l’agenda que se li atribueixen mentre no li retornin els arxius informàtics comissats judicialment.
Villarejo, en canvi, ha dit que li consta que Martín-Blas havia rebut l’encàrrec d’obtenir informació dels Pujol, però desconeix quina informació li va transmetre Cierco. Tampoc ha reconegut saber qui va filtrar la informació bancària dels Pujol al diari El Mundo el juliol del 2014, però ha negat que ell participés en l’obtenció de les dades, al contrari del que ha dit Pino, de qui ha dit que té problemes de salut mental.
Villarejo també ha manifestat inicialment que no recordava haver parlat mai amb Javier De la Rosa o Victoria Álvarez, però més tard ha admès que algun cop ho havia fet amb l’exparella de Pujol Ferrusola. Preguntat per si s’havia reunit amb l’aleshores ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, o l’exsecretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez, ha dit que ho feia de tant en tant, com amb membres de governs del PSOE abans. No obstant això, ha assegurat que no recordava haver-hi parlat de l’operació Catalunya, sinó més aviat de gihadisme.
Díaz Sevillano
L’últim policia en declarar ha estat l’inspector jubilat Bonifacio Díaz Sevillano, que va ser agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola a Andorra entre els anys 2008 i 2013, i després va estar a la unitat d’afers interns i a la direcció adjunta operativa. Ha reclamat al tribunal no declarar perquè en aquella època actuava sota protecció diplomàtica i volia al·legar secret d’Estat, però el tribunal no li ho ha permès. Tampoc li ha permès evitar les preguntes relacionades amb la querella dels germans Cierco contra ell a Andorra.
Finalment, ha admès que tenia contactes amb directius de la BPA, però ha negat que fes gestions per conèixer dades bancàries dels Pujol al país pirinenc ni que Martín-Blas o algú altre li ho encarregués. Només ha admès que Martín-Blas li va encarregar un informe societari sobre Oleguer Pujol que van presentar a la Fiscalia Anticorrupció.
Legalitat de l’abocador de Tivissa
Per la seva part, els exconsellers de Medi Ambient Ramon Espadaler i Salvador Milà han assegurat que l’abocador de Tivissa complia tots els requisits legals per rebre l’autorització de funcionament, i que en cap cas van rebre pressions per obrir-lo.
Així ho han declarat a l’Audiència Nacional, on tots dos han comparegut com testimonis. Els dos consellers que van ocupar el Departament de Medi Ambient han explicat que els informes administratius dels tècnics, procedents de diverses administracions, eren positius, i que ells només van formalitzar el final del procés perquè entrés en funcionament.