El Govern de la Generalitat ha presentat una reformulació profunda del mapa sanitari català amb l’objectiu de preservar la qualitat i sostenibilitat del sistema públic de salut, millorar l’equitat territorial i fer front als reptes demogràfics i assistencials dels pròxims anys.
La transformació substitueix les 43 àrees bàsiques de gestió actuals per 30 noves àrees integrades de salut, una reordenació que cerca potenciar la coordinació entre atenció primària, especialitzada i hospitalària i reduir fragmentacions territorials que fins ara han dificultat una resposta homogènia a les necessitats de la població.
Reforçar l’equitat i atenció territorial
Segons la conselleria de Salut, la reforma s’emmarca en una aposta per fer del sistema sanitari català un model més cohesionat i equitatiu, reduint diferències en l’accés a serveis i recursos entre zones urbanes i rurals. Amb la reorganització, es consolidaran equips professionals, es reforçarà la planificació territorial i es facilitarà un flux assistencial més continuat per als usuaris.
La nova estructura d’àrees integrades inclou criteris tècnics actualitzats que incorporen dades demogràfiques, perfil epidemiològic, accessibilitat i recursos existents, amb la voluntat de cobrir de manera més equilibrada tot el territori català.
Millora de coordinació assistencial
Un dels eixos centrals del canvi és enfortir la coordinació entre nivells assistencials. El model anterior, basat en múltiples àrees de gestió, generava sovint superposicions d’activitats i dificultats per a la transició de pacients entre atenció primària i hospitalària.
Amb 30 àrees integrades, la Generalitat espera establir estructura unificada de comandament i planificació per a cada territori sanitari, que permeti compartir recursos de manera més flexible i ajustar l’oferta assistencial a les necessitats reals de cada població.
Reaccions i context polític
La consellera de Salut, Olga Pané, ha defensat la iniciativa com una reforma estructural necessària per afrontar desafiaments futurs, especialment l’envelliment de la població i l’increment de demandes complexes de salut. També ha destacat que la mesura busca preservar el caràcter públic i universal del sistema i evitar disfuncions que puguin generar desigualtats territorials.
Alguns sindicats i professionals sanitaris han subratllat que la iniciativa pot contribuir a reduir burocràcia i duplicitats administratives, però han reclamat garantiments perquè la transició garanteixi plantilles estables i suficients per abastar càrregues de treball més àmplies dins de les àrees integrades.
Altres veus han posat l’accent en la necessitat de mecanismes de seguiment i avaluació per assegurar que la reorganització no comporti desconnexió amb la comunitat o pèrdua de proximitat en l’atenció, especialment en zones rurals amb recursos sanitaris limitats.
Cap a un sistema sanitari més preparat
La reforma del mapa sanitari català s’afegeix a altres mesures recents en matèria de salut pública i atenció primària orientades a reforçar la resiliència del sistema davant de crisis sanitàries i canvis sociodemogràfics. El Departament de Salut preveu que la implementació de les 30 àrees integrades comenci de manera gradual durant 2026, amb acompanyament tècnic i fases pilot en determinats territoris per ajustar mecanismes abans de l’extensió total.
Amb aquest canvi, la Generalitat aspira no només a optimitzar recursos i processos, sinó també a consolidar un model sanitari més robust enfront de les exigències d’un futur que combina augment de la demanda assistencial i necessitat de sostenibilitat pressupostària.