Ja es van acabar les Festes de Nadal. Ja vàrem felicitar amics, coneguts i familiars per un Millor Any Nou. Ja vàrem menjar, beure i comprar per sobre les nostres possibilitats i els que estem, encara, en una posició raonablement benestant, vam intentar oblidar per uns dies el que passa al món, per al que els desitjos de FELICES FESTES es poguessin complir.
Però, cada any és més difícil intentar ser feliç amb el bombardeig de males i terribles notícies que ens envien. I m’alegro que sigui així, doncs, com a mínim, vol dir que no hem perdut la capacitat d’indignació davant tanta barbàrie.
En el fons dels nostres pensaments estava sempre PALESTINA, amb les seves criatures sense casa, sense menjar, sense llum, amb pluja i fred, amb pares morts, amb braços o cames escapçades, sense escola ni hospital… i després d’un terrible genocidi a la vista de tot el món, sense que ningú hi fes res. Era, a més, el preludi del que ha anat passant després: quan es poden fer les barbaritats que va fer Israel, amb l’ajut impagable d’EEUU i no passa res, això obre la porta a repetir-ho les vegades que faci falta i on decideixin els que es creuen els amos del món. A UCRAÏNA continuava la guerra, amb milers de joves d’un bàndol i de l’altra morint gratuïtament en una guerra que sembla que ningú vulgui acabar, i que des d’Europa continuem alimentant. A l’ÀFRICA, continuen els enfrontaments de les grans potències i multinacionals per apoderar-se de les seves riqueses, mentre les seves criatures treballen a les mines en condicions inhumanes. Trump està matant pescadors en el mar Carib acusats de narcotraficants sense cap mena de prova, i amenaça en atacar Veneçuela (ara ja ho ha fet) per “recuperar la democràcia” (del Petroli ara se’n diu democràcia!!)… I així en una llarga llista que no s’acaba.
Però no es tractava només del que passava pel món, és que a casa nostra, a costat de nosaltres, expulsaven a 400 persones que vivien en una nau a BADALONA i les deixaven, literalment parlant, TIRADES AL CARRER. També ens arribava l’augment de persones sense sostre a Barcelona: Segons la Fundació ARRELS unes 2.000 persones dormen al carrer a Barcelona, un 43% més que el 2023. Ens deien que més d’un milió de catalans/es queien en l’extrema pobresa després de pagar el lloguer del seu habitatge i ens avisaven de com augmentaven les desigualtats entre ciutats i dins de les ciutats, i com tot això afectava a l’educació dels més joves, a la salut i a l’esperança de vida. Sabíem que l’onada ultra avançava a tot Europa i que la Unió Europea decidia continuar dedicant diners a re-armar-se enlloc de que els països poguessin dedicar-los a salut, educació i vivenda. I així una altra llarga llista…
Tot això ens arribava mentre menjàvem torrons i brindàvem amb cava. Però ja s’han acabat les FELICES FESTES nadalenques, i encara que algunes llumetes s’han quedat als carrers, la realitat, pura, dura i terrible la tenim aquí.
I què farem??? Continuarem fent veure que no passa res, que sempre hi ha hagut guerres, desigualtat, injustícies i dictadors feixistes? O entrarem en l’angoixa i la tristesa davant la impotència que sentim?
Doncs no. Aquesta no és la sortida, ni per nosaltres, però sobretot pels nostres fills i filles, nets i netes, que es mereixen que els hi deixem un món mínimament habitable i no l’horror de món que s’està construint. Cal que obrim els ulls i comencem a treballar per revertir aquesta carrera cap el precipici.
I, de fet, ja veiem com s’està començant. Als EEUU estan sortint al carrer en milers de ciutats davant les barbaritats de Trump, tant a casa seva com a cases alienes. També a Europa i a casa nostra comencen a proliferar protestes contra l’atac a Veneçuela, sense oblidar mai Palestina. També s’han mobilitzat voluntaris i organitzacions per donar suport a les persones que el Sr. Albiol, batlle de Badalona, va deixar sota el pont. Però en calen més. Cal informació veraç del que està passant i perquè passa, cal informació sobre els veritables motius d’EEUU per atacar Veneçuela, Iran o ajudar a Israel en el seu genocidi de palestins, que no és més que l’afany d’apropiació de riqueses alienes. Cal pressionar els nostres governants, municipals, autonòmics i centrals perquè deixin de seguir el camí de l’armament, la desigualtat i la privatització dels serveis fonamentals i facin polítiques socials que assegurin una vida digna per a totes les persones. Cal denunciar i lluitar per aturar les agressions imperialistes, siguin on siguin, i salvaguardar la sobirania dels estats i el compliment dels drets humans.
Cal conscienciar, organitzar i mobilitzar. La història ens ha ensenyat que la força de la gent és l’únic camí per canviar l’afany depredador i la cobdícia d’aquells que més tenen i més volen. Tenim molta feina a fer aquest “Feliç Any Nou!!!”.
I que la sort i el nostre empeny ens acompanyin!!