La Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, ha instat als grups parlamentaris a fomentar fórmules alternatives al desemparament dels menors i que els menors desemparats visquin majoritàriament amb famílies acollidores, i no en centres residencials com passa ara. A més, segons Giménez-Salinas, aquests centres haurien de ser públics, com passa amb els centres de justícia juvenil, i no pas privats, com passa ara en el 80% dels casos. Per últim, ha proposat que cal que sigui un jutge qui aprovi definitivament el desemparament dels menors, i no la Generalitat, com també passa ara.
En la seva compareixença a la comissió d’investigació del Parlament sobre l’activitat de l’antiga DGAIA, Giménez-Salinas ha explicat que fa més de 40 anys que els experts recomanen aquestes mesures, però s’ha mostrat decebuda pel fet que no s’hagi fet res en aquesta direcció, i veu improbable que es faci en els propers dos anys. Tot i així, ha demanat que «en algun moment caldrà començar».
Així, per exemple, davant del fet que no augmenta el nombre de famílies acollidores, ha instat a buscar fórmules intermèdies, on els menors desemparats estiguin amb la família extensa, en llars d’acollida supervisades per educadors, o fins i tot amb les seves famílies biològiques però sota estricte control de l’administració. De fet, ha demanat que la llei prohibeixi que els menors de 0 a 6 anys estiguin en centres residencials.
També considera que l’ajuda i el control d’aquesta protecció no haurien de recaure sobre les mateixes persones o institucions.
Irregularitats
A la comissió també ha intervingut la Sindicatura de Comptes, un informe de la qual va posar al descobert les irregularitats en pagaments a joves extutelats. El síndic major, Miquel Salazar, i la síndica Maria Àngels Cabasés han lamentat la descoordinació interna de la Generalitat i externa, amb les entitats proveïdores, a l’hora de gestionar les ajudes als joves extutelats.
Així, han assegurat que no hi ha hagut prou control de l’execució dels contractes amb les entitats privades i han afirmat que algunes clàusules contractuals no s’han complert. No obstant això, han dit que si l’entitat o empresa no està inhabilitada judicialment per signar contractes públics, ho pot seguir fent, encara que hagi incomplert contractes anteriors.