La crisi de Rodalies ha exposat una contradicció: Eduard Gràcia, economista vinculat a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i considerat home de confiança de Carles Puigdemont, ocupa una cadira al consell d’administració de l’operadora estatal Renfe mentre Junts per Catalunya critica públicament la gestió i la manca d’inversions del servei ferroviari.
Gràcia va ser designat vocal del consell de Renfe a finals de 2024 arran d’un acord d’investidura estatal, amb la missió —segons l’explicació oficial— de vetllar pels interessos de Catalunya des de dins d’una empresa que depèn del Ministeri de Transports. El seu lloc comporta remuneracions de l’ordre d’uns 1.000 € per reunió i despeses de viatge.
La incoherència que ha cridat l’atenció és que, mentre Junts carrega contra l’Estat i Renfe per la crisi de Rodalies —acompanyat per crítiques de figures com Puigdemont sobre “ineptitud” i demandes de dimissions—, el seu representant al consell de l’operadora no ha abandonat el càrrec, ni s’ha fet públic cap gest de dissidència formal des de dins de l’òrgan decisori. Aquesta dissonància entre discurs i presència institucional ha estat percebut per analistes i sectors de l’opinió pública com un element de contradicció del posicionament del partit, sobretot perquè Renfe és precisament l’empresa que opera el servei que està en crisi.
En fils a xarxes s’ha posat l’accent en aquesta doble moral: criticar des de fora i romandre com a actor dins de la institució que es critica.