L’anunci de la convocatòria d’eleccions al Barça ja ha provocat, com s’esperava, una tempesta d’informacions sobre el que vulgarment se sol dir draps bruts al voltant de la figura i actuació de Joan Laporta, sobre qui pivota absolutament la gran moguda i transcendència social de l’obertura de les urnes al poderós club blaugrana. En el cas de Laporta, tot i que la premsa laportista ja dedica les primeres reaccions a retreure i denunciar aquest joc brut, la qüestió és si del balanç de la gestió, deixant de banda el sempre aleatori, desconcertant i interpretable pes dels títols, sobretot el de la seva paternitat, a Laporta li queda algun drap net de la seva lamentable i sistemàtica destrossa del club en la resta de la gestió.
En tot just 48 hores, per exemple, han aparegut nous documents que apunten, ja sense dubtes ni especulacions, que Laporta va participar directament i personalment en aquell suposat negoci xinès del Reus, abans de desaparèixer, que ha desencadenat una tempesta judicial amb quatre querelles en curs contra el president del Barça per estafa agreujada. D’una banda, des del quarter general del cas Reus-LaportaGate, de la mà d’Andreu Rauet, el periodista que ha desentranyat la maquiavèl·lica i perversa ombra sobre la veritable liquidació del Reus, ha transcendit que el jutge ja té en el seu poder un contracte signat per Joan Laporta en representació de CSSB Limited, la societat pantalla del presumpte frau.
D’altra banda, s’han publicat documents de l’empresa hongkonguesa CSSB Limited, actualment sota investigació judicial, que també vinculen directament Joan Laporta, tot i que Laporta continuï negant, com va fer davant el jutge, la seva relació i participació en la gestió de les societats. La seva signatura, segons El Confidencial, apareix en acords i distribució d’accions juntament amb altres socis com Rafa Yuste, Joan Oliver i Xavier Sala-i-Martín. La suposada estafa involucra inversions en projectes esportius, presentats per Core Store SL i CSSB Limited, que no van retornar els diners aportats. Laporta va utilitzar l’adreça del seu despatx per domiciliar la matriu espanyola, generant confiança entre els afectats.
I per a reblar el clau, l’extenista Albert Ramos ha sortit públicament a acusar Joan Laporta d’haver participat en aquesta presumpta estafa en què, segons ell, van desaparèixer diners que Laporta i els seus socis controlaven. En una entrevista concedida a El Periódico, explica que el van convèncer per prestar 100.000 dòlars a CSSB Limited utilitzant la imatge i el nom de Laporta, Yuste, Sala-i-Martín i Oliver com a garantia de seriositat del negoci. Sosté que Laporta i aquests socis eren conscients que “han desaparegut molts diners que controlaven ells”, que s’han amagat per no donar la cara, i afirma que tot va ser un engany per reunir diners d’inversors i destinar-los a projectes com el club xinès o el Reus sense tenir en compte el perjudici als qui van prestar el capital. En conjunt, proves que desmenteixen la versió pública de Laporta, qui sosté que només va actuar com a testimoni i mai va ser representant de CSSB Limited.
L’horitzó electoral
No es descarten noves revelacions ni la difusió de noves informacions que, des de les seus electorals de Víctor Font, Marc Ciria i Xavier Vilajoana, s’alimenten en la mesura del possible, conscients que el desgast públic de Laporta en aquest front judicial concret pot beneficiar els seus interessos i restar-li vots.
O no, aquest és el debat. O, més aviat, la conclusió dels primers sondejos i interaccions amb els electors blaugrana, entre els quals s’ha detectat que el vot a Laporta està decidit, fanatitzat i que és capaç de mobilitzar milers de socis. Que el votaran, asseguren, perquè reconeixen la seva excel·lència en la gestió, la seva experiència i, també destaquen, la personalitat requerida en la figura d’un president del Barça.
En poques paraules, els és igual que hagi pogut enfonsar el Reus, arruïnat dues vegades el Barça, estar imputat per estafar a no pocs inversors i per haver reduït el paper dels seus socis i propietaris estrictament a votar-lo. La sensació és que, al contrari, com més se sap de les seves malifetes i despropòsits, personals i públics, més se’n reforça la seva imatge indestructible i d’absoluta confiança en la seva capacitat per a la presidència. Tot un fenomen que només està en mans dels socis del FC Barcelona, aparentment tan radicalitzats a favor de Laporta, de confirmar-ho o desmentir-ho el 15 de març.