El Parlament de Catalunya ha donat llum verda aquest dimecres al decret llei 23/2025, que regula les necessitats financeres del sector públic en un context de pròrroga pressupostària. La iniciativa del Govern, defensada per la consellera d’Economia, Alícia Romero, ha tirat endavant amb els vots favorables del PSC, ERC i els Comuns. Junts i la CUP s’han abstingut, mentre que la resta de grups hi han votat en contra.
El decret habilita el Govern a fer operacions per endeutar-se, donar avals i altres accions financeres que siguin necessàries per atendre les necessitats públiques.
La consellera Romero ha volgut destacar que s’incorpora l’increment retributiu dels funcionaris per als anys 2025 i 2026, així com l’actualització de les pensions. D’altra banda, apuja l’import de l’indicador de la renda de suficiència de Catalunya, que és de 9.622,19 euros anuals.
Sense pressupostos
El diputat d’ERC Albert Salvadó ha retret tant al PSC com al PSOE les dificultats per complir els compromisos adquirits. Així mateix, ha tornat a exigir l’aprovació al Congrés de la llei que permetria a Catalunya gestionar la totalitat dels impostos, una condició que ERC posa sobre la taula per negociar els pressupostos catalans malgrat haver arribat ja a un acord sobre el model de finançament.
Per la seva banda, el portaveu dels Comuns, David Cid, ha afirmat que Catalunya necessita pressupostos, però també un Govern que compleixi els acords pendents. En aquest sentit, ha advertit que els Comuns no entraran a negociar els comptes fins que l’executiu compleixi els compromisos del 2025 i executi els suplements de crèdit previstos.
El diputat de Junts Joan Canadell ha qüestionat el decret i ha carregat especialment contra el fet que el Govern encara no hagi presentat uns pressupostos.