La irrupció del comunicador i escriptor Bob Pop com a aspirant a liderar Barcelona en Comú en les eleccions municipals ha generat un moviment inesperat en el tauler polític de la capital catalana que, segons diversos comentaristes polítics, preocupa especialment al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), dirigits a l’ajuntament per l’alcalde Jaume Collboni.
Fins ara, la situació dels comuns en les enquestes i en el debat públic barceloní semblava més aviat de baixa intensitat, amb el PSC ocupant el centre del relat progressista i els comuns en una fase de letargia després de la sortida de l’exalcaldessa Ada Colau. La candidatura de Bob Pop, que competeix amb el diputat Gerardo Pisarello per encapçalar la llista de BComú per a les municipals de 2027, ha transformat aquest procés intern en un duel mediàtic que torna a situar els comuns en l’agenda pública.
El fenomen no es redueix a una simple disputa interna: la presència de Bob Pop ha aconseguit mobilitzar un electorat que molts veien desmobilitzat o que s’havia traslladat cap a formacions més centrades, el que altera les expectatives tradicionals del PSC a Barcelona. En aquest escenari, Collboni mira de reüll cap a l’esquerra més radical, conscient que un procés de primàries viu i amplificat pels mitjans pot revertir la dinàmica de “sagnia de vots” que semblava beneficiar els socialistes.
Pisarello, amb el suport de l’estructura del partit i considerat hereu natural del llegat de Colau, representa un perfil més ortodox i institucional dins de BComú. D’altra banda, Bob Pop aporta una certa frescor mediàtica i un to més directe i popular, cosa que està ampliant la base de discussió política i retornant protagonisme als comuns com a actor electoral rellevant.
Per als sectors del PSC que volen mantenir hegemonia a l’Ajuntament de Barcelona i assegurar majoria estable, aquesta reconfiguració interna dels comuns genera inquietud perquè obre la porta a un escenari en què la competència per l’espai de l’esquerra es fa més intensa i menys previsible.