L’escandalós episodi del patrocini acordat entre el Barça de Joan Laporta i Zero-Knowledge Proof (ZKP), que és una empresa establerta a Samoa, un paradís fiscal assenyalat pels òrgans reguladors de l’administració financera europea i, a més, relacionada amb la intel·ligència artificial com a marca global i vincle amb el club, en principi fins al 2028, continua generant literatura de fons que alerta sobre els veritables motius, foscos i inexplicables, tant de la seva voluntat inicial de caminar junts.
No obstant, Barça i ZKP van trencar el contracte un mes i mig després de fer-ho públic. Ara ha transcendit que la causa real, versió fidedigna de l’administració laportista, va ser l’impagament de ZKP en els terminis acordats i en cap cas la mala imatge i el deteriorament corporatiu de signar amb una societat que dona cobertura i ales a delinqüents coneguts, com Andrew Tate, i tolera pràctiques llibertines, irregulars i tòxiques en el món cripto, més que susceptibles d’embrutar institucionalment i internacionalment el Barça.
El cas és que des de la mateixa directiva blaugrana s’han ofert versions diferents i desconcertants, cap d’elles oficial, sobre el curiós i precipitat divorci. Mentre que ZKP també ha acabat desmarcant-se de la causa principal del controvertit patrocini, la figura associada d’Andrew Tate, un exlluitador de kickboxing investigat al Regne Unit per delictes de violació, tràfic de persones, agressió i control de la prostitució.
Precisament, va ser el Barça qui, pocs dies després de l’anunci amb la sospitosa societat de Samoa, va haver d’aclarir que la iniciativa del dubtós personatge Andrew Tate de llançar un token sota l’aparent cobertura i garantia del FC Barcelona no formava part del marc de col·laboració amb ZKP, circumstància detonant dels següents passos de Laporta en la direcció contrària, és a dir, cap a una ràpida i aparentment indolora revocació del contracte, que segons La Vanguardia va finalitzar el 30 de desembre passat.
El relat de dos mitjans tan fiables com són el Financial Times i La Vanguardia va sostenir que l’acord i la seva posterior crisi s’emmarcaven sobretot en clau de desesperació financera del club, remarcat l’elevat endeutament del Barça i la recerca urgent d’ingressos, atribuint la ruptura a la polèmica i als riscos reputacionals i per als aficionats.
Empresa registrada a Samoa
Es va subratllar el perfil de ZKP com a startup poc coneguda, registrada a Samoa i amb poc historial, vaguetat sobre els seus socis i la seva estructura i vinculada a una oferta de tokens que podria exposar els aficionats a riscos financers, cosa que configura una narrativa de mala elecció de soci més que d’incompliment econòmic del patrocinador.
“La ràpida reacció del departament jurídic va permetre resoldre la situació després de descobrir que el principal rostre visible de l’empresa, Andrew Tate, és un exlluitador britànic amb nombrosos càrrecs judicials greus com violació, tràfic de persones i control de la prostitució al Regne Unit. El club va assumir l’acord com un error intern, solucionat amb celeritat”, tal i com va publicar La Vanguardia.
En aquests termes, o semblants, la resta de la premsa catalana va destacar el mèrit de l’hàbil regat de l’àrea legal del club i de la no menys assenyada i necessària marxa enrere de la junta.
En canvi, en un burofax del FC Barcelona enviat a aquest mitjà en què exigeix una rectificació per haver ofert una versió similar i ajustada a la resta de mitjans, el club nega que la resolució tingui relació amb una “denúncia” o revelació del Financial Times, afirmant que “els motius de la mateixa no tenen res a veure amb l’existència d’una suposada denúncia en cap mitjà de comunicació” desmarcant-se, així, de la versió mediàtica que presenta el FT com a detonant. I precisa el mateix document que l’incompliment de ZKP es va produir malgrat el requeriment previ efectuat pel FC Barcelona.
El burofax, a més, defensa per sobre de qualsevol altre argument i interpretació que l’actuació del Compliance Officer del club va resultar, com en el cas del conveni amb New Era Visionary Group, impecable, satisfactòria i subjecta als principis de la seva funció i naturalesa, conforme als procediments, amb anàlisi reputacional prèvia i suport de tercers experts.
New Era Visionary Group
En el cas de New Era Visionary Group, la directiva destaca que “el FC Barcelona vol manifestar que el seu Compliance Officer no pot ser acusat de deixadesa en la revisió de la vinculació entre New Era i el FC Barcelona, que va seguir els procediments de diligència deguda establerts pel Compliance del FC Barcelona i que, com és conegut, amb New Era existeixen dues operacions públiques que no són altres que la col·laboració en el llançament de Barça Mobile i l’adquisició de seients VIP. Finalment, cal reiterar que el reconeixement de New Era com a líder mundial en connectivitat i integració d’infraestructures digitals prové d’una comunicació pública d’Orange”.
Resulta, però, que el FC Barcelona mai va fer pública aquesta informació als socis. Al contrari, doncs va considerar reservada i confidencial la venda del 70% de l’explotació dels seients VIP a aquesta empresa que, com va ser difós pels mitjans i tampoc desmentit des del club, va néixer amb un capital infinitament ridícul en relació amb els compromisos de pagament adquirits de 70 milions, tan evidents i sospitosos com la seva pròpia (in)activitat i inexperiència en ambdós àmbits, la gestió de zones VIP de grans espectacles i les telecomunicacions. A més, la presentació de “New Era com a líder mundial en connectivitat i integració d’infraestructures digitals” la va realitzar el FC Barcelona al seu web en donar a conèixer la concessió de la cobertura d’internet per l’Espai Barça.
Prou motius per col·legir que, en ambdós casos, ZKP i New Era, els interessos i les urgències per la necessitat presidencial i estructural d’ingressos van provocar que els controls del Compliance Officer, com en el esgarrifós escenari d’impagaments i atrocitats financeres de l’operació de Barça Studios, no poguessin realitzar-se amb suficient antelació i seguretat.
Sense garanties de cobrament
De fet, que el patrocini de ZKP fos anunciat i incorporat al panell comercial oficial del FC Barcelona sense les garanties de cobrament, o més encara, sense haver formalitzat els ingressos pertinents donant peu legal a la causa d’incompliment sense penalització en tot just mes i mig no és precisament una raó per aplaudir la feina del Compliance Officer.
Contràriament, convida a qualificar la seva actuació més propera a la deixadesa, pel dany causat a la imatge del FC Barcelona, i a presumir que aquest conjunt de contrarietats tampoc justifiquen el recent atorgament per part d’AENOR i ISO de certificats que “acrediten el seu sistema de gestió de compliance ètic i preventiu”.
Finalment, i com a conclusió, costa discernir si per a la reputació institucional del FC Barcelona projecta una ombra pitjor de negligència que la causa del fugaç i controvertit patrocini amb una altra societat fantasmal com ZKP, amagada en un paradís fiscal i auspiciada per un malfactor com Andrew Tate, s’hagi d’atribuir a un impagament tan precoç i evitable, si de veritat s’ha certificat la seva solvència prèviament, o a una relliscada històrica i igual d’impresentable de l’àrea de màrqueting i del Compliance Officer per arrossegar el club a un escenari públic de vergonya i ridícul.