El proper 12 de febrer es complirà un any de l’elecció de Jordi Domingo com a president del Consell de la República Catalana en substitució de Carles Puigdemont. Aquest Consell va ser creat per donar cobertura econòmica i política a l’acció de l’ex-president de la Generalitat després de la seva fugida a Bèlgica arran de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per la proclamació de la independència de Catalunya. Puigdemont va anunciar que aquest Consell aspirava aplegar un milió d’afiliats. Mai no hi va arribar. Com a molt, als cent mil. L’empenta inicial d’aquest organisme va anar perdent força amb el pas del temps i ara ha caigut en la irrellevància política i social.
Puigdemont va deixar la presidència del Consell de la República amb l’argument que estava molt marcat políticament com a president de Junts. La veritat és, però, que el Consell havia perdut credibilitat i, a més, estava entrampat per les crítiques a Toni Comín, que n’era vicepresident, pel mal ús dels seus diners. Comín es va presentar a les eleccions per ocupar el lloc que deixava vacant Puigdemont però només va obtenir 745 vots. Podien votar 89.474 persones inscrites en el cens del Consell, però només ho van fer 8.108, menys del 10% dels potencials electors. Jordi Domingo va guanyar la cursa gràcies als 5.340 vots que va rebre. Comín va quedar per darrere de Montserrat Duran, que en va obtenir 1.846.
El Consell de la República Catalana va ser presentat amb gran parafernàlia al propi recinte del Palau de la Generalitat de la plaça de sant Jaume, a Barcelona. L’acte va fer-se el 30 d’octubre del 2018, sota la presidència de Quim Torra i amb una intervenció telemàtica de Puigdemont. Set anys i quatre mesos després aquella empenta inicial s’ha fos.
Aquest dissabte 17 de gener, l’organisme que ara presideix Domingo celebra, a Vilafranca del Penedès, una Assemblea Territorial dels consells locals que encara manté actius. No són pocs els que han deixat de funcionar. Les dues grans novetats que presentarà la direcció del Consell en aquesta trobada són la renovació del web i el canvi de la durada dels mandats dels seus directius.
Desbandada de la militància
Poc després de ser elegit, Domingo va canviar tot el govern de l’entitat i va reduir-lo a sis persones: Imma Tubella (vicepresidenta), Eudald Carbonell, Joan Passolas, Marga Payola, Àlex Fenoll i Montserrat Rossell. En aquests mesos, el Consell de la República s’ha limitat a posar el seu logo en convocatòries d’altres entitats, com l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), un altre dels organismes creats a l’escalf del procés que malden per no desaparèixer, i poca cosa més.
De tant en quan, el Consell publica comunicats per comentar qüestions d’actualitat política. Els mitjans de comunicació no se’n solen fer ressò. Almenys, l’ANC té un personatge conegut al capdavant com és Lluís Llach. Domingo és un advocat desconegut pel gran públic. Al seu currículum independentista hi destaca en la biografia que va penjar al web del Consell que, el 1989, va fundar el primer despatx català a Moscou i que, el 2016, va ser portaveu de la plataforma Constituïm, que va elaborar un projecte de Constitució per la República de Catalunya.
Entre els actes convocats pel Consell els darrers mesos hi ha la concessió, el passat 1 d’octubre, de les primeres medalles d’honor creu de Santa Eulàlia. Els guardonats van ser Muriel Casals, que va presidir Òmnium Cultural entre els anys 2010 i 2015, i Jordi Matas, president de la Sindicatura Electoral del referèndum de l’1 d’octubre.
Pel mes de gener, només hi ha previstes tres activitats públiques del Consell: una xerrada a Sants, el dia 8; una conferència d’Eudald Carbonell, el dia 15, i una tertúlia a Sabadell, el 21.
La gran aposta del Consell, segons va anunciar el seu president el mes d’agost, és la creació d’un Fons Nacional Català, “una eina de sobirania financera per canalitzar recursos econòmics al marge de l’Estat”. Amb una militància en desbandada sembla que aquest Fons tindrà el mateix èxit que la proposta que va fer Domingo de canviar l’ús horari de Catalunya perquè no coincideixi amb el d’Espanya. Cap.