Site icon El Triangle

L’exsogra de Jordi Pujol Ferrusola va cobrar una comissió per la intermediació del seu marit en la venda d’uns terrenys

Mercè Gironès arribant a l'Audiència Nacional amb dues persones i un policia.

Mercè Gironès arriba a l'Audiència Nacional en un moment clau del judici.

L’exsogra de Jordi Pujol Ferrusola, Mercè Riera, va cobrar en nom propi una comissió per una intermediació que el seu marit va fer en la compra-venda d’uns terrenys a l’Hospitalet de Llobregat. Ho han dit dos testimonis que han declarat aquest dimecres a l’Audiència Nacional en el judici contra la família Pujol Ferrusola, en el qual estan acusats tant el fill gran de l’expresident de la Generalitat com la seva exdona, Mercè Gironès.

El motiu de cobrar ella en comptes del seu marit, Ramon Gironès, ja mort, és probablement que Ramon Gironès tot i que estava jubilat havia treballat anteriorment per administracions públiques. El seu gendre, Jordi Pujol Ferrusola, també va cobrar comissió en l’operació, tot i que no ha quedat clara la seva intervenció.

Un directiu de la immobiliària Copisa-Novensauro, Antonio Lodeiro, ha explicat que el 2004 ell ja es va interessar pels terrenys, propietat de Focio, de la família Cutillas, a qui ja coneixia. Però la negociació no va fructificar perquè l’Ajuntament de l’Hospitalet no va voler-los requalificar. No obstant això, un any després, l’arquitecte i urbanista Xavier Corominas i Ramon Gironès, sogre de Jordi Pujol Ferrusola, van contactar amb els propietaris i altre cop amb Copisa per reprendre l’operació, ja que el consistori havia autoritzat la requalificació.

Imisa, l’empresa de Pujol Ferrusola va cobrar el juliol del 2005 uns 195.000 euros per part de Copisa-Novensauro per la compra-venda d’uns terrenys que l’any anterior valien “zero”. Però també van cobrar 162.000 euros tant dels venedors, Focio, com dels compradors, Novensauro, els qui aleshores eren els seus sogres i Corominas.

Un 3% de comissió

L’advocat de l’Estat li ha preguntat a Lodeiro perquè van pagar una comissió per una operació que un any abans havien descartat i que ja coneixien. Ell ha assegurat que cada dia rep entre 7 i 8 propostes de compra-venda de terrenys, i que aquella ja l’havia oblidat perquè pensava que mai es podria fer. Com que el consistori va autoritzar la requalificació, l’operació va tirar endavant i aleshores sí que va pagar la comissió, al voltant del 3% habitual, ha dit, tot i que en total es va acabar pagant molt menys, uns 500.000 euros per uns terrenys de 30 milions d’euros.

Gironès havia treballat per a l’administració pública, no ha quedat clar si la Diputació de Barcelona, algun ajuntament o Consell Comarcal, i estava jubilat. Per aquest motiu va ser la seva dona la que va emetre la factura com a autònoma, tot i que un testimoni ha dit que li semblava que era mestressa de casa.

En tot cas, Lodeiro ha dit que ell no sabia que els intermediaris havien cobrat tant de compradors com de venedors, ja que normalment només paga la comissió el comprador. També s’ha mostrat estranyat perquè la comissió es pagués a dues empreses diferents. Per últim, ha dit que és normal no signar contractes amb intermediaris amb qui ja hi ha relació prèvia.

Corominas ha volgut deixar clar que ell no va fer d’intermediari, sinó que va assessorar a la família Cutillas, tot i que també va cobrar comissió dels compradors. A més, ha dit que no coneix l’empresa Imisa i que no recorda que intervingués en l’operació. També ha explicat que ell no va tractar mai amb Mercè Gironès i que abans que Focio pagués la comissió a la seva mare, Mercè Riera, es va fer la consulta a l’Agència Tributària per si era legal.

Les defenses han volgut remarcar que l’Ajuntament de l’Hospitalet estava governat pel PSC en aquell moment, i, per tant, no tenia vincles amb CiU.

Altres operacions

El primer a declarar aquest dimecres, l’únic que ho ha fet presencialment, ha estat un directiu de l’empresa Técnicas Reunidas, empresa subcontractada per Copisa Industrial per ampliar la refineria de Repsola a Cartagena.

Martín Sicilia ha dit que no coneixia a Pujol Ferrusola ni a les seves empreses, però li ha estranyat que tingués cap paper en l’operació entre Repsol i Copisa i després amb Técnicas Reunidas, tot i que van cobrar com a intermediàries en el negoci.

Complex a Mèxic

Una de les principals operacions sobre les quals la Fiscalia sospita que hauria estat fictícia o sense participació de Pujol Ferrusola és la d’un gran complex residencial i turístic a la Baixa Califòrnia, a Mèxic, anomenat Azul de Cortés. Isolux-Corsan va fitxar el setembre del 2008 un directiu que treballava a la República Dominicana, quan l’operació ja s’havia començat a gestar, i ell va supervisar els milers de fulls d’una setantena de documents d’autoritzacions i permisos. Isolux va comprar el terreny el desembre del 2008 a l’empresa que aportava Pujol Ferrusola.

Es tracta d’un gran projecte de 750 hectàrees i 2,5 quilòmetres lineals de platges. Va costar uns 115 milions de dòlars, se’n van invertir uns 2.000 milions i se n’esperen obtenir uns 6.000 milions, xifres que, segons el testimoni, són rendibles i dins dels preus de mercat.

Una altra operació sospitosa va ser la compra de Copisa d’una planta fotovoltaica a Alcázar de San Juan, a Ciudad Real, el 2009. Es tractava d’una planta de 9 megawatts, una de les més potents en funcionament en aquella època a tot l’Estat. Pujol Ferrusola va cobrar una comissió per part de Copisa i un altre intermediari va cobrar comissió per l’èxit per part del venedor, també sense contracte previ, com Pujol mateix. Ha dit que va veure un o dos cops a Pujol Ferrusola en aquella operació.

També ha declarat un director de Copisa-Comapa que va intervenir en la compra de dues empreses immobiliàries i constructores a Andorra. Entre diverses llacunes de memòria ha dit que no li sonaven les empreses de Pujol Ferrusola que van cobrar com a intermediàries de l’operació.

Altres testimonis han declarat sobre operacions concretes i més petites, sense acabar d’aclarir la intervenció de Pujol Ferrusola, però sense negar-la tampoc.

Exit mobile version
Aneu a la barra d'eines