Les accidentades hores madridistes viscudes després del triomf blaugrana a la final de la Supercopa d’Espanya han provocat la destitució de Xabi Alonso com a entrenador del Madrid. Una decisió semicompulsiva del president Florentino Pérez que serà el temps qui s’encarregarà de qualificar d’encertada o, com sol passar amb els relleus de tècnic a mitja temporada, el principi d’una catàstrofe de primera magnitud, superior, fins i tot, al risc de mantenir a la banqueta un entrenador que no ha transformat, com s’esperava, el rendiment de l’equip blanc, sobretot a la Lliga.
La premsa catalana i barcelonista ha celebrat immediatament i de manera triomfal la destitució de Xabi Alonso com una mena de títol afegit a aquesta temporada en què el Barça aspira a replicar el triplet nacional del curs passat i que, de moment, ja ha començat a construir amb la victòria de diumenge a l’Aràbia Saudita.
La incògnita rau a comprovar, amb el pas dels dies, setmanes i mesos, si la direcció d’Álvaro Arbeloa provoca que els futbolistes que no han acabat d’assolir un alt nivell de joc amb el substituït Xabi Alonso reaccionen a la Lliga i són capaços de fer ombra a l’equip de Hansi Flick, i de tornar a la primera línia competitiva a la Champions.
La reflexió, des de l’òptica blaugrana, potser hauria de matisar el grau d’eufòria si s’analitza que en les quatre temporades i mitja completes del mandat actual de Joan Laporta la banqueta blaugrana haurà tingut el mateix nombre d’entrenadors, tres en total (Ronald Koeman, Xavi Hernández i Hansi Flick), que el Reial Madrid en el mateix període, des de la temporada 2021-22 fins a l’actual en curs, la 2025-26.
Carlo Ancelotti s’ha mantingut a la banqueta blanca des de la 2021-22 fins a la passada campanya, sent substituït per Xabi Alonso amb l’expectativa de donar a l’equip l’ordre tàctic necessari perquè les seves estrelles, Vinicius, Mbappé i Bellingham, poguessin rendir a un nivell per sobre de l’equip d’Ancelotti, afectat per la complicada substitució de dues llegendes de pes com Kroos i Modric. Álvaro Arbeloa serà el tercer en aquest parcial del llarguíssim mandat de Florentino.
El president del club blanc ha recorregut, en definitiva, a la mateixa solució que Laporta es va veure obligat a aplicar en un temps del madridisme que ha deixat a les vitrines del museu del Bernabéu dues Champions. Florentino està convençut que l’actual vestidor és capaç de guanyar-ne una altra. Ho necessita i ho vol. I, sobretot, el que vol és que el Barça de Lamine Yamal no la guanyi aquesta temporada ni li doni una altra lliçó al seu equip com l’any passat amb la conquesta de Lliga, Copa i Supercopa.
Més enllà de les raons objectives sobre les quals Florentino ha intervingut ara, en plena competició, l’efecte revulsiu que espera amb l’arribada d’un tècnic com Arbeloa, amb més caràcter i esperit madridista que veritable experiència a les banquetes, és el que el Barça ha d’avaluar a partir d’ara a la Lliga, on malgrat tot el Madrid ha mantingut aquests quatre punts de diferència respecte al líder blaugrana.
És la dinàmica del futbol la que ara compta. La reacció del Madrid a una crisi interna que Florentino ha agafat pel cap i la del Barça davant la possibilitat d’aprofitar l’efecte contrari, que la bala del canvi d’entrenador al Madrid no funcioni. En aquestes circumstàncies, l’equip de Flick podria deixar el campionat molt sentenciat les setmanes vinents.
El que no vol dir, en cap cas, que la convulsió pel canvi d’entrenador asseguri una altra temporada de títols pel Barça. Moment de preparar-se per a una altra ofensiva madridista per terra, mar i aire. Florentino no es quedarà només en canviar una peça per una altra.